Els pelegrins tornen a l'atac

Després de dos anys hem tornat a fer un Pelegrinatge de tapes. La sisena edició, de temàtica empordanesa, tenia lloc aquest diumenge al vespre i va mantenir el llistó gastronòmic de les cites anteriors.

Primera parada: l'Esglesiola del Goig. La seva reinvenció de l'aperitiu clàssic es concretava en unes patates xips vegetals, unes olives farcides d'anxova amb vermut i unes escopinyes a la romana.

La romeria visitava tot seguit l'Ermita del calb pelat per tastar una amanida "en sentit ampli", excepte en Roger, que per haver-se aixecat en defensa de les amanides sense enciam (#FreeTheAmanida) tenia preparat un bol de rúcula per a ell solet. La tapa era, doncs, una torrada amb tomata, recuit de Fonteta i anxoves de l'Escala.

Ja de fosc, arribàvem a la Catedral Papal, on ens havien preparat arròs de Pals amb salsa de calamars. En Marçal i la Txell van seure a la seva taula particular.

A cals Escumosos ens van oferir uns calamars farcits a la Valentina, perquè "no se sap què hi ha a dins".

I a cals Font, unes mandonguilles amb el seu sofregit.

Per acabar, els despistats tenien a la carta una tarta Tatin amb gelat de vainilla.

Mira les fotos del Pelegrinatge

Trobareu un parell de pantalles negres al vídeo, però és lu'quià.

Un viatge gastronòmic de 26.000 quilòmetres

El Pelegrinatge de Tapes és una cita que ha acabat esdevenint recurrent al nostre calendari de trobades. Enguany en celebràvem la cinquena edició amb temàtica mundial, ja que s'havia assignat un país a cada centre de culte amb l'objectiu que les tapes s'hi adissin.

L'hora d'inici establerta rondava al voltant de dos quarts d'una a l'Església dels Escumosos, representants de França que ens rebien amb un parell de cartells que servien per presentar la tapa que degustaríem: una amanida amb poma caramel·litzada i foie, un tast suau i lleuger ideal per començar la injecció de calories a la qual ens sotmetríem durant les hores següents.

Mentre enforquillàvem les fulles d'enciam vam poder aclarir diversos aspectes logístics de la XXI Sortida Familiar a Andorra. Tot i la xerrameca, la romeria continuava al Temple Fontal, on els ambaixadors italians defugien de la pasta i la pizza per presentar-nos un plat típic del Piemont: vitello tonnato.

A la Capella dels despistats ens esperava un assortiment de sushi —el plat icònic del Japó— amb makis i un tataki de tonyina amb mango. El repte: menjar-s'ho utilitzant únicament els bastonets sense recórrer a la forquilla. No va ser fàcil de complir.

El Marroc ens esperava a la Catedral Papal, on fent gala de la seva àmplia experiència en la cuina de guisats ens oferien un tajín de vedella, aromatitzat amb canyella i safrà, i amb la presència de prunes i ametlles. Tot plegat servit en una clàssica cassoleta i amb la possibilitat de xucar pa de pita al suc.

El fet que ningú sàpiga les tapes que prepararan els altres suposa un risc i augmenta les possibilitats de repetir ingredients. Això va passar a l'ambaixada de Portugal de l'Ermita del calb pelat, on ens van oferir un estofat de vedella al porto que —tot s'ha de dir— ens va deixar bocabadats.

I finalment arribàvem a l'última parada, l'Esglesiola del Goig, representant d'Islàndia. L'Albert i la Clàudia ens van sorprendre una vegada més no amb la posada en escena, que enguany era més aviat poca, sinó amb la manduca que ens havien preparat. Es tractava d'unes postres anomenades Slöngukaka (literalment pastís serp), consistents en una massa enrotllada farcida de xocolata. A més, n'hi havia també una versió gelada farcida de plàtan. Un cop més l'Albert va utilitzar la seva astúcia i, aprofitant-se del nostre desconeixement de la cultura islandesa, va fer-nos brindar tot cridant "kaka!".

Un 5è Pelegrinatge ben multicultural!

Mira'l a FontalVid

| Fitxa 5è Pelegrinatge de Tapes - Edició Mundial  Blog ActivitatsFontals

El llistó segueix pujant

Tot i haver orga-nitzat ja unes quantes edicions del Pelegrinatge de Tapes, les idees no s'acaben i la qualitat va augmentant. L'Euskal Edi-zioa és un bon exemple d'això. Ahir, a les set de la tarda, comen-çàvem la ruta des de la Catedral Papal, on es presentava el plàning de la XIX Sortida Familiar a Euskadi. També, però, es tastaven les dues tapes que hi havia preparades: Pintxo de pernil amb verdures i Torrada variada. Unes suculentes queixalades tot just a l'inici que auguraven una molt bona edició.

Seguidament el subdirector Oriol ens comunicava una notícia d'última hora: la següent parada no era la Capella dels Despistats, sinó una nova incorporació, la Rectoria del Motero, dirigida pel mossèn Paco. Així doncs, desviant el recorregut, vam arribar a l'estació corresponent per degustar una Cassoleta de faves amb calamarsons. Una tapa que, potser, d'entrada, no crida gaire l'atenció perquè, siguem sincers, aquestes llegums no agraden pas a tothom, però que tots van engolir com si fossin un plat de macarrons de la Dolors.

Havent visitat el nou centre de culte ja ens encaminàvem cap al Temple Fontal, que quedava bastant lluny. Aquí ens esperava una Queixalada de truita de bacallà, amb un pa casolà de pebrot. I perquè el menjar no avorreix mai, l'Enric va treure un llistat de menús per debatre a quin restaurant dinar durant la XIX Sortida Familiar.

Amb l'equador de l'activitat ja assolit, continuàvem el recorregut amb l'Església dels Escumosos, que, donant-nos la benvinguda en basc, ens presentaven un Sultaki empordanès ben melós i deliciós. En Manel va haver d'emplenar els plats més d'una vegada perquè els pelegrins estaven molt afamats.

Entre una cosa i l'altra ja havíem arribat a les postres. La caminada fins l'Ermita del Pont Vell era ràpida. I després de contemplar com pujaven el cotxet d'en Marçal fins a dalt en un autèntic acte d'agilitat, la Dolors no es creia de cap de les maneres que els Pastissets de llimona i xocolata fossin obra de l'Eduard.

Tot esquivant quatre energúmens de la Trobada d'Escoltes organitzada aparentment per impedir dormir als bisbalencs, arribàvem a l'Esglesiola del Goig per fer-hi el final de festa. Aquí sempre ens sorprenen amb alguna performance, i en aquesta ocasió havien muntat una cocteleria basco-cubana on servien des de patxaran fins a euskal-mojito, amb xocolatines i quicos inclosos.

Tot plegat vigilat per en Marçal que es va portar com un senyor esperant que, d'aquí un temps, pugui sumar-se als tiberis. De fet, qualsevol que ens veiés se'ns afegiria sense pensar-s'ho. Tot sigui per menjar uns plats d'altíssima categoria.

Mira'l a FontalVid


Mira'l a FontalVid

| Fitxa 4t Pelegrinatge de Tapes - Euskal Edizioa  Blog ActivitatsFontals

3r Pelegrinatge de Tapes: insuperable

Ahir, 11 de maig, vam organitzar la tercera edició del Pelegrinatge de Tapes, que enguany portava com a temàtica principal els colors. Cada centre de culte tenia assignat un color, que havia de protagonitzar la tapa. La roba també havia de ser del color en qüestió.

A les set de la tarda havíem quedat a la Moreneta del Carrer de la Mare de Déu de Montserrat per a fer-hi una ofrena. Vam deixar-hi una espelma, un ram de flors i un adhesiu del Pelegrinatge per deixar ben marcada la nostra presència.

Des d'allà ens vam desplaçar fins a la primera parada, l'Ermita del Pont Vell (que tenia el color groc assignat), a càrrec de l'Eduard. Ens esperava una Truita de patates i Humus amb torrades.

Tota una sorpresa per part de l'Eduard. La tapa es va degustar a la terrassa, encara feia bona temperatura. Després vam passar a la segona parada, l'Esglesiola del Goig, amb el color vermell. Aquí ens tenien preparat un Burger Goig i la tapa Hamburguesa de foie amb patates i quètxup de maduixa. L'escenificació era original: una barra de bar, amb caixa registradora i plafons amb el menú.

El recorregut continuava, i el següent destí era la Capella dels Despistats, color blanc. Alguns es van posar les mans al cap només entrar: decoració amb paper de vàter, i un joc de tastar, olorar, xarrupar i tocar diferents aliments abans de menjar la tapa. Però deixant de banda aquesta "experiència", la tapa d'aquí era Brandada de bacallà amb torradetes.

Seguíem amb l'últim dels segons plats, que pertocava al Temple Fontal, color verd. Un cartell a l'entrada, com és habitual, donava la benvinguda. Aquí la Pollastreria de Pinxos ens havia preparat un Pinxo de pollastre al pesto amb pa casolà de pesto. També anava acompanyat amb pebrot escalivat.

Ara tocaven les postres. I ho dic en plural, perquè n'hi havia sis de diferents. A la Catedral Papal ens havien preparat un assortiment amb el color taronja. Teníem Pastissets de pastanaga, Petits Sant Marc, Pasta de full amb nespres, Bracets de trufa i taronja, Cassoletes de crema i préssec i Pionons de massapà i crema. Algú es va atrevir a sortir amb gana d'allà?

Aquesta és només una de les tres plates que hi havia

Encara ens quedava un últim destí, l'Església dels Escumosos amb el color blau. La Cocteleria El Xumet Blau ens va servir a tots un Còctel Xumet, l'especialitat de la casa. S'havia d'entregar un tiquet per consumir-lo. També hi havia barra lliure.

Cap al final va haver-hi ressopó, com l'anterior edició, amb pa amb tomata i fuet. Tot es va acabar a les dues de la matinada.
A continuació us oferim les fotos i vídeos de l'activitat:

| Fitxa 3r Pelegrinatge de Tapes - Colors  Blog Activitatsfontals

Aquesta tercera edició tenia el nivell molt alt i totes les tapes van ser excel·lents. Esperem que això doni resultats a la propera Sortida Familiar.

I pel que fa al Club Font... el pròxim que ens espera és una cosa relacionada amb el comptador que actualment podeu veure a la columna dreta de la pàgina: què serà això dels Premis Club Font?

Aviat més notícies!

Un 2n Pelegrinatge molt nocturn

Ahir, dissabte 28, el Club va organitzar el 2n Pelegrinatge de Tapes - Edició Terrasses. No podem comparar les dues edicions, ja que són diferents, però podem dir que aquesta segona ha estat inmillorable.

L'activitat començava a les 20.15. Els pelegrins ens trobàvem a la Catedral Papal per iniciar la marxa cap a l'Esglesiola del Goig.

Arribant a l'Esplanada de l'Esferificació, ens van servir un Enfilall d'Estiu; un pinxo amb oliva caramelitzada, tomata amb alfàbrega, meló mentolat amb pernil i botifarra amb gelatina de marisc. Tot molt bo!

Enlilall d'Estiu (Esglesiola del Goig)

La ruta seguia, tocava un trajecte força llarg per arribar a la segona parada: el Balconet de la Llauna. Es nota que aquest centre de culte està a càrrec de la cap de màrqueting, perquè un cop més ens va sorprendre amb els seus dissenys. La Muscleria del Balconet ens va servir un Assortiment de musclos, i musclos tigre al menú infantil (tot un detall!).

Cartell de la Muscleria

Assortiment de musclos

Ara ja s'havia fet fosc, però encara quedaven uns quants llocs més per visitar. La següent parada ens va portar al Convent Blaugrana, la nova incorporació d'aquesta segona edició.

Aquí ens van servir un Pinxo d'ou dur amb peix i marisc. Una tapa freda però deliciosa.

Pinxo d'ou dur amb peix i marisc

 Seguidament, vam dirigir-nos tots a la Catedral Papal. Allà, una cassoleta de mandonguilles amb xamfaina ens va deixar a tots ben tips. Una tapa clàssica i que ens va deixar a tots amb ganes de menjar més.

Mandonguilles amb xamfaina

Tot seguit, la penúltima estació: el Temple Fontal i el seu Pati Encaixonat. Aquí, hi havia un cartell a la vista de tothom, i el cardenal del temple va sortir al balcó a rebre els fidels. I ja parlant del menjar, que és el que de veritat importa, ens vam trobar dues tapes de postres: Formatge Stilton amb confitura de pera i Mini pastís de formatge a la Fontal. Als pelegrins els hi va agradar, perquè alguns van repetir...

Stilton amb confitura de pera

Mini pastís de formatge

 I el Pelegrinatge s'anava acabant. Bé, no del tot. Només quedava un lloc per visitar: la Capella dels Despistats i el seu Jardí dels Oblits. Aquí tocava la copa i la festa. El Jardí estava molt ben decorat amb banderetes, i hi havia una barra de bar on servien còctels al moment. El director va prendre un San Francisco, i els altres van ser més clàssics: mojitos, gin-tònics...

A la Capella ens tenien preparada una sorpresa: concurs de ball. Alguns van ballar com van poder, altres s'hi van esforçar més. Vam aprofitar l'avinentesa per fer un Surt, aquí és estiu, a veure si tenim sort i sortim a TV3.

Total, que entre una cosa i l'altra el Pelegrinatge es va acabar a quarts de tres de la matinada. Ep! El ressopó no va faltar: pa amb tomata, embotit i bona nit!

Necessiteu veure-ho tot en imatges? Tranquils, aquí teniu les fotografies del Pelegrinatge:

I també us oferim el vídeo reportatge aquí mateix.

I ara planejant una tercera edició de l'activitat que es faria al setembre. Aquí és estiu!

Pelegrinatge de tapes d'alta qualitat

El passat diumenge 11 de març el Club Font organitzava el 1r Pelegrinatge de tapes per la Bisbal, una ruta a peu menjant una tapa a cada casa. Tot seguit n'expliquem tots els detalls en un complert reportatge.

L'activitat començava a les 17h davant del Pavelló d'esports de la Bisbal. Quan tots els socis assistents (excepte l'Eduard) estaven al punt de sortida, va iniciar-se una llarga tarda amb la romeria-caminadora. Durant poc menys de mitja hora vam caminar per la vora del riu Daró, parlant de temes diferents i esperant per provar les primeres tapes de la tarda.

Cartell del Temple Fontal

Un cop havent finalitzat la romeria-caminadora, ens vam dirigir a la primera parada: el Temple Fontal. De seguida ens va sorprendre un cartell a l'entrada, fet pel director.

Amb bones expectatives, vam entrar al primer centre de culte del recorregut. Aquí vam anar obrint boca amb la tapa Formatge arrebossat a la Fontal:

Formatge arrebossat a la Fontal

Un cop acabada la primera tapa, tots els fidels vam dirigir-nos a la Capella dels despistats, on vam poder degustar dues tapes: Pasta filo amb formatge i Pinxo d'espinacs, ou i pernil. Per beure hi havia cervesa de barril per als adults i suc de pinya per als nens.

Pinxo d'espinacs, ou i pernil

Ja amb la panxa una mica plena (una mica només, eh!) vam anar al tercer centre: la Catedral Papal. Només entrar dins el recinte ens vam quedar bocabadats amb el cartell que decorava l'entrada, que ens informava de la tapa que ens trobaríem: Llom de bacallà amb sobrassada i llit de poma. Així que, després d'esperar-nos una estoneta perquè el plat s'acabés d'elaborar, vam poder-lo tastar.

Llom de bacallà amb sobrassada

Havent completat la ronda de primers plats, una petita caminadeta més ens va permetre veure l'ambient desèrtic de les Voltes, per poder arribar finalment a l'Església dels escumosos. En aquest centre de culte vam poder llepar-nos els dits amb Conill a l'allet, una tapa calenta, completa i molt bona.

Conill a l'allet

Després de recuperar forces ens esperava l'etapa de la caminada més llarga per menjar l'últim segon a l'Esglesiola del goig.
Els sacerdots d'aquest temple ens van oferir una representació en directe de com es serveixen les tapes als bars de la Rioja. Amb el més pur estil navarrès, amb una txapela i decoració, ens van servir la tapa allà mateix, amb la cassola.
La tapa era Mandonguilles amb gambes, tot molt bo. 

Mandonguilles amb gambes

Estàvem gaudint de la penúltima tapa, perquè un cop acabat de menjar ens vam dirigir a l'Ermita del Pont Vell; l'última parada, on faríem les postres. Així doncs, davant la sorpresa de tothom, el soci Eduard ens va preparar Codony amb formatge i nous, juntament amb els cafès pertinents.

Codony amb formatge, nous i porrons

Després de xerrar, discutir, i parlar sobre afers sense importància, ens vam fer una foto de grup tots els pelegrins per acabar l'activitat:

Per qui li interessi, tot seguit publiquem les notes de cada tapa. Recordem, però, que en cap cas es tractava d'un concurs.

Centre culte	Puntuació menjar	Puntuació beure
Temple Fontal	8,5	7,0
Capella dels despistats	9,0 7,5	7,0
Catedral Papal	9,5	6,5
Església dels escumosos	9,8	7,8
Esglesiola del goig	9,5	8,2
Ermita del PV	8,0	8,0
Romeria-caminadora	9,0
GUANYADOR	Esglesiola del goig – 8,85 punts

Tot seguit podeu veure les fotografies de l'activitat:

El Club Font ha fet un reportatge en vídeo d'aquesta activitat, dividit en dues parts, que podreu veure a continuació:


1a part

2a part

Una activitat fantàstica! Ja s'està planejant fer-ne una altra edició a l'estiu. Però primer, hem de veure si aquest entrenament dóna resultats anant a la Rioja.