Una quina per Sant Esteve

El Dinar de Sant Esteve començava ahir a les dues del migdia amb un aperitiu a l'exterior, aprofitant els càlids rajos del sol hivernal. Feta la primera presa de contacte, tothom entrava cap a dins per començar l'àpat com a tal.

El dinar s'obria amb una amanida de bacallà amb romesco ja servida al plat, i uns canapès variats. El plat principal era vedella amb bolets, que feia molt que no tastàvem. I, per acabar-ho d'arrodonir, un assortiment de torrons completíssim precedit per una crema de llimona.
I havent menjat era el moment d'allargar la sobretaula organitzant una quina amb premis inclosos. Dues partides van ser suficients perquè ja no quedés res més per repartir. El públic es va exhaltar quan l'Elena va acumular els premis de la línia i de la quina, però són coses de l'atzar.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Dinar de Sant Esteve  Blog Activitats Fontals

Caga, Tió!

Ahir ens reuníem tots plegats per celebrar la nit de Nadal i fer cagar el Tió. Agafàvem els bastons cap a les nou del vespre i contemplàvem els regals de la primera cagada, i també de les successives. Per ordre, cadascú escollia un paquet de la pila, que li podia ser sostret si a algú li cridava l'atenció.

Desembolicats els presents, arribava l'hora de sopar. Començàvem amb uns entrants diversos: xupa xups de codony i formatge, blinis amb salmó fumat, foie, vianda mixta, canapès d'anguila i una cullera amb una barreja inexacta.

Seguidament entraven les safates de canelons de peix i marisc. I, de postres, tronc gelat de Nadal, panettone, neules i una àmplia gamma de torrons que van despertar l'interès dels assistents: de mojito, de maduixes amb vinagre, de gintònic, de cacau, de crema cremada...

L'Oriol i la Victòria van estar distrets tot l'àpat fitant en Marçal, que estava molt "actiu" escarxofat al sofà i proferint quatre xiscles.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Cagatió  Blog ActivitatsFontals

Gastronomia japonesa a Barcelona

Enguany teníem ganes de recuperar la Sortida a Barcelona que l'any passat vam aparcar. És per això que ahir sortíem de la Bisbal a les vuit del matí, sense en Roger, que s'estava examinant dels seus coneixements de la llengua anglesa.

Arribàvem a Canyelles per agafar el metro i esmorzar en un bar mentre decidíem quines activitats fer durant el matí. L'Elena i en Paco portaven la contrària i van separar-se del grup per visitar el museu de les motos. La resta també anàvem d'exposició, però a l'aire lliure, tot contemplant unes fotografies de diversos paisatges de Catalunya.

Al matí ens vam trobar el cotxe de la Grossa de Cap d'Any

La següent parada era la botiga Vinçon, que ja havíem freqüentat fa dos anys. En Manel va trobar-hi una curiosa joguina on hi va deixar marcada la cara, i algú va aprofitar per comprar algun producte.

Potser feia poc que havíem esmorzat, però la gana ja es notava, i vam decidir fer un aperitiu en un dels bars que vam localitzar. Poc després ja vam anar a dinar al Restaurant Yú, on se'ns van afegir l'Enric i en Roger. L'àpat va ser una autèntica immersió en la gastronomia japonesa, amb diversos plats típics, des de fideus fins a sushi, passant per tempura i diversos aliments arrebossats.

Les postres vam fer-les a la Pastisseria Barcelona, una altra vella coneguda, on van circular els croissants i els dolços. Però, és clar, no havíem begut prou encara. Ens quedava fer el toc de mitja tarda, per al qual vam escollir la terrassa de l'hotel Royal al Passeig de Gràcia, amb unes fantàstiques vistes de la capital.

Abans de marxar encara vam haver de passar per l'Starbucks perquè la Victòria tenia unes ganes immenses de consumir un frapuccino.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Sortida a Barcelona 2014  Blog ActivitatsFontals

Mira com hem muntat el nostre pessebre

Aquest pont, a cals Font hem aprofitat per muntar el pessebre i començar a inundar la casa de decoració nadalenca. La nostra construcció està repartida en quatre petits diorames que representen els llocs per on passaran els Reis Mags abans d'arribar a la cova per entregar els seus regals. Podeu veure a continuació com l'hem muntat, amb un vídeo bastant accelerat. Sereu capaços de descobrir on hem amagat el caganer i el pixaner?

Mira'l a FontalVid

I vosaltres, ja teniu el pessebre a punt?

Hi ha coses que mai no s'avorreixen

Un any més, arriba el mes de desembre, i també el moment de presentar la temporada nadalenca. Us oferim, doncs, un espot per a l'ocasió on descobrireu quin és l'eslògan que hem adoptat per promocionar el nostre Nadal... si és que encara no us hi heu fixat.

Mira'l a FontalVid

Cap de setmana a la Garrotxa

El passat 7, 8 i 9 de novembre vam organitzar la XX Sortida Familiar, en aquesta ocasió a la Garrotxa i amb seu al poble de Sant Feliu de Pallerols. 

Divendres 7

L'hora de sortida era diferent i esglaonada per a cada cotxe. Mentre els primers arribaven al destí cap a les set de la tarda, d'altres ho feien passades les nou del vespre.

Havíem escollit com a allotjament la Casa Prat, a Sant Feliu de Pallerols, un edifici gran amb contrastos antics i moderns que ens va enlluernar des del primer moment. Havent fet la distribució de les habitacions, el billar de la sala d'estar va centrar la majoria de les mirades, així com la taula de ping-pong exterior i el gran jardí, que esperàvem veure l'endemà amb la claror del dia.

El sopar es preparava a la cuina amb platades d'escamarlans, cloïsses i musclos i rostit de conill i pollastre, que tancava un pastís de pastanaga.

Mira'l a FontalVid

Dissabte 8

Quan el sol acaronava la façana de la casa nosaltres ja estàvem asseguts a taula per fer el primer àpat del dia abans d'anar a Olot, capital de la comarca. Allà havíem demanat una visita a la Ratafia Russet, la marca més reconeguda d'aquesta beguda a la ciutat i al país. Vam conèixer el procés d'elaboració de la ratafia tot veient les instal·lacions, i se'ns va convidar a tastar un glop del Gran Licor Russet, una edició limitada de només una bóta que el propietari va descobrir per casualitat al magatzem. Havia estat reposant allà durant més de cinquanta anys. També vam descobrir la gran bóta provinent dels Estats Units dels anys vint, que probablement pertanyia a l'Al Capone.

Feta la visita, vam fer un volt per Olot, on vam aprofitar per comprar quatre coses de menjar. Seguidament, vam encaminar-nos fins al Restaurant Font Moixina per dinar.

Ens esperava una llarga i ampla taula. Tots vam decantar-nos per fer un menú, i els plats escollits van ser variats: pel que fa als primers, caneló de brandada de bacallà, patates d'Olot i crema de carabassa; de segon teníem llom de lluç, paella i filet de porc, entre altres. Tan bon punt li van plantar el filet al davant, en Manel va manifestar la seva preocupació: "Roger, ens hem equivocat". 

Potser tenia raó: la carn estava massa feta i freda. La rectificació va ser possible escurant l'arròs que quedava a la paella, que havien deixat sobre la taula. Pel que fa a les postres, res de l'altre món: semifred de iogurt, pastís de formatge (que semblava del supermercat) i tiramisú. Total, que no vam passar gana però haguéssim pogut menjar millor. Tot és qüestió de gustos.

L'estómac ple ens va fer passar la tarda tancats a la casa rural. Això sí, el jacuzzi va estar ocupat diverses hores perquè poguéssim relaxar-nos. I l'Oriol es va empescar una competició de ping-pong que també va mantenir-nos distrets, com també ho va fer una partida de botifarra oberta només als experimentats.

Al final ens direu golafres, però és que tornava a ser hora d'endrapar, i saltar-se els àpats és quelcom que no contemplem. El sopar es basava en truites que descansaven sobre llesques de pa amb tomata decorades amb tomates cherry. Per postres, coca de llardons, bunyols, pastís i, per què no, una partida d'escacs.

Mira'l a FontalVid

Diumenge 9

De qui va ser la idea d'organitzar la Sortida Familiar durant l'històric 9N no ho sabem. No podíem votar fins a la tarda, quan ja seríem a casa, però volíem veure l'ambient que es respirava al punt de votació de Sant Feliu de Pallerols, a pocs metres de la Casa Prat.

Feta la xafarderia vam agafar el cotxe per anar a la Fageda d'en Jordà a fer una breu i suau passejada a l'ombra dels faigs, tot trepitjant les cruixents fulles del sòl boscós. Vam trobar-nos amb quatre carruatges plens d'energúmens mandrosos que preferien visitar l'indret asseguts còmodament en un banc encoixinat abans que estirar les cames.

De tornada a la casa... endevineu quina hora era? Efectivament, hora d'introduir aliments a l'esòfag perquè els budells poguessin absorbir-ne els nutrients. El que col·loquialment en diem hora de dinar. Arròs blanc i costelló de porc.

Fetes les maletes i havent reposat vam enfilar-nos als cotxes per poder ser a temps de dipositar la papereta dins l'urna i tancar la jornada.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa XX Sortida Familiar a la Rioja  Blog ActivitatsFontals

La Castanyada, celebrada un any més

El passat divendres ens reuníem tots a cals Font per celebrar la Castanyada, com ja és habitual. La trobada començava a les nou del vespre amb un breu aperitiu, i seguia amb un buffet lliure de primers plats: codonyat amb formatge, truita, amanida i una mena de coca amb nous, pera i roquefort.

A l'hora del segon es podia escollir entre peus de porc o pollastre rostit, un clàssic que no falla mai. Arribades les postres s'obria un gran ventall de varietats de panellets: de pinyons, xocolata, codonyat, llimona o coco. No hi faltaven uns petit-fours de xocolata i una paperina de castanyes cuites al foc.

No cal dir que la vesprada de Tots Sants és una diada maleïda per nosaltres i les nostres instal·lacions. Se'ns hi ha calat foc, anat la llum i, enguany, cremat el comptador de l'electricitat. Gràcies a l'Anna, que va adonar-se de l'incident instants abans de rebre els convidats, vam poder evitar un magne incendi.

Quan va tocar la mitjanit la Victòria va acostar-se a en Marçal, que dormia, per felicitar-lo. I és que just llavors celebrava el seu primer any amb nosaltres. Moltes felicitats!

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Revetlla de la Castanyada  Blog ActivitatsFontals

Prepareu les castanyes!

Prepareu les castanyes, els panellets, els moniatos, els carame... No! Els caramels no: es quedaran, un any més, a l'armari, perquè el 31 d'octubre no celebrarem l'intrús del Halloween sinó la nostra tradició, la Castanyada.

I ho farem amb l'habitual revetlla, protagonitzada per un àpat on tots col·laborareu amb un mengívol plat de temàtica tardorenca.

Feta la convocatòria, us demanaré que feu memòria del que va passar fa un any. Sí, perquè poques hores després de la Revetlla de la Castanyada arribava en Marçal. Com passa el temps! Així doncs, la trobada serà també una ocasió per celebrar la vigília del seu primer aniversari... o ens esperem fins a la mitjanit per festejar-lo com cal!

Res més, ens hi veiem!

Una "V" després de tancar l'estiu

La 4a Sortida de Final d'Estiu arrancava ahir al matí des de la Pineda d'en Gori. Després de descarregar les taules, cadires i neveres a lloc i de canviar-ne la ubicació perquè hi tocava massa el vent tothom va encaminar-se cap a la platja de la Fosca per fer un bany. Un dia ideal amb sol i el mar tranquil acompanyava la remullada.

Farts de calor vam tornar a la pineda buscant una de les seves ombres. L'Elena i en Paco arribaven de la seva pesca amb poques peces a la galleda.

Abans de començar a parar taula vam canviar una vegada més la ubicació de la parada. El formatge, les olives i les patates van començar a circular quan va arribar l'Eduard, l'encarregat de l'aperitiu. El dinar començava poc després amb tres truites: de bacallà, trompetes de la mort i xoriço picant respectivament. També hi havia amanides sobre la taula (una de les quals es va escampar per la zona gràcies a la Clàudia) i carn arrebossada de dos tipus per fer companyia a les llesques de pa amb tomata.

Un assortiment de pastissos lluïa als plats dels comensals: de llimona, rus i un "que era com el rus però diferent". Els brunyols tampoc no hi faltaven.

Mentre seguíem l'evolució de la V de Barcelona en directe, ens preparàvem per organitzar la nostra. Aquesta ens va donar la oportunitat de fer el pallasso una estona.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa 4a Sortida de Final d'Estiu  Blog ActivitatsFontals

La via ferrada de les Gorges de Salenys

L'Albert i la Clàudia ja se n'han anat a voltar món amb la seva furgoneta, però la Victòria i jo encara no l'havíem provat. És per això que vam acceptar la seva invitació de pernoctar a prop de les Gorges de Salenys per a fer, l'endemà, la via ferrada d'aquesta zona.

Així doncs arribàvem a última hora de la tarda en una clariana a tocar de la Ganga on instal·làvem el vehicle. Una ràpida volta pel bosc no ens va permetre trobar bolets per sopar, com volia l'Albert. En lloc d'això, vam menjar raviolis de gorgonzola i una hamburguesa, ambdós plats cuinats al fogonet de gas.

La nit va transcórrer correcta per a alguns i no tant per a d'altres. D'ambient no en va faltar: grills, cotxes amb el motor tunejat que feien curses fins al Bonpreu...

Però quan el sol despuntava vam agafar tot el material per fer la via ferrada, que vam completar en unes dues hores.

Alguns fragments del recorregut de la ferrada estan gravats amb una GoPro cedida per l'Eduard. Ben professional!

Banquet d'aniversari

Ahir, últim dia d'agost, vam celebrar l'aniversari de la Dolors al restaurant Can Met Viu de Sant Sadurní de l'Heura.

El dinar començava a les dues del migdia. Els assistents més puntuals feien un toc a l'ombra mentre esperaven la resta. Quan tothom va estar assegut a taula, els plats van començar a circular. Un assortiment d'entrants variats eren punxats per les forquilles: amanida, pa amb tomata i anxova, ensaladilla, cargols, patates amb salsa i calamars a la romana.

Als segons la taula va quedar monopolitzada pel porquet a la brasa, tot i que es va veure algun entrecot que trencava amb la uniformitat.

A l'hora de les postres arribava un gran pastís procedent del congelador (peripècies que només ens poden passar a nosaltres...) i un sobre misteriós davant de la Dolors, que contenia una inscripció en un curset de disseny de joies.

Acabat el dinar es va fer un segon passi del curtmetratge Elusió per a aquells que no l'havien pogut veure a l'estrena oficial.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Dinar d'Aniversari de la Dolors  Blog ActivitatsFontals

Santa Elena i peripècies de Bulgària

Ahir, coincidint amb l'últim dia de Festa Major, l'Elena ens va convidar a sopar per celebrar el seu Sant. La secretària acabava de passar uns dies a Bulgària i a Grècia, i, com és lògic, l'àpat va estar protagonitzat pel relat de les seves vacances. Però, encara que alguns ho dissimulessin, el que realment importava era el menjar. Tot començava amb ous de guatlla i una crema de Philadelphia (la marca alimentària, no la ciutat dels EUA) i anxova. Ho acompanyaven una amanida de l'hort i tomata amb seitons, unes hortalisses provinents de l'hort de l'amfitriona.

Acabats els entrants arribaven un parell de plates amb rostit de conill, botifarra i costelló. Els focs artificials del correfoc xiqui obrien el camí cap a les postres. Dos pastissos gelats tancaven el sopar.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Sopar de Santa Elena  Blog ActivitatsFontals

Dinar de Festa Major i estrena d'Elusió

Avui, 15 d'agost, hem celebrat l'habitual Dinar de Festa Major. A partir de les dues del migdia començava l'activitat amb un aperitiu, fins que arribàvem a la taula per començar l'àpat. Enguany, curiosament, ens entaulàvem l'interior, però no per excés de calor, sinó més aviat per fred. Un pastís de peix, musclos i torrades amb anxova i pebrot servien per anar obrint boca, una tasca que continuaven unes sucoses gambes a la planxa.

El protagonista, però, ha estat sens dubte un rostit amb pollastre, conill i costelló. Les postres s'han desenvolupat en dues etapes: primer, un gelat de vainilla, i després, dos braços de gitano congelats i solidificats marca de la casa.

La sobretaula s'ha allargat, fins que ha arribat el moment d'estrenar Elusió, que ha rebut bones crítiques després de la projecció. Alguna escena ha estat aplaudida i els comentaris han abundat durant tot el curtmetratge.

Tot plegat en una activitat on no han assistit quatre socis, que estan de vacances.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Dinar de Festa Major  Blog ActivitatsFontals

"Elusió" ja té tràiler

El cinquè curtmetratge del Club Font, Elusió, ja està a punt per ser estrenat el 15 d'agost durant el Dinar de Festa Major. Només queda una setmana perquè això passi, i és el moment d'estrenar el tràiler, i també l'argument, perquè vingueu preparats al passi.

Mira'l a FontalVid

La senyora Gramòfon, una coneguda multimilionària, ha estat assassinada, i la llibreta amb les contrasenyes dels seus comptes bancaris no apareix per enlloc. La Policia de Vilacent s'encarregarà de trobar el culpable del crim en una història amb misteri i acció garantits.

Fem anar els rems a la Fosca

L'any passat vam fer el mateix: passar un matí a la platja l'endemà de Santa Anna. Enguany hem recuperat aquesta activitat; és per això que a les deu del matí ja hi havia socis a la Fosca. A les onze arribaven les càmeres. Després d'una capbussada hem llogat quatre caiacs per a un total de vuit persones, amb l'objectiu de fer una excursió per la costa.

Remant hem passat pel costat d'una gran acumulació de (perdoneu el llenguatge, però a vegades és millor ser explícit) merda surant a l'aigua de Cala s'Alguer, un dels motius pels quals no ens hi hem aturat. Hem seguit la ruta fins a la platja de Castell, on ens ha sorprès un vaixell ben esvelt. Llavors ens ha cridat l'atenció una cova, i no ens hem pogut resistir a entrar-hi. Mentre admiràvem l'interior ens sorprenien per darrere l'Elena i en Paco, que s'havien embarcat en un caiac cadascú i se'ns havien afegit.

Hem continuat el nostre trajecte fins la roca Foradada, on hem fondejat per banyar-nos-hi. Aquí la (haig de tornar a ser explícit) merda tornava a ser present, com ben sabíem d'excursions anteriors.

Al viatge de tornada els ocupants d'un parell de caiacs ens vèiem sorpresos per una llanxa, que ens creuava per davant sense miraments, provocant unes furioses onades que sacsejaven les piragües. Les dues embarcacions que anaven més avançades arribaven a la platja fent una cursa, mentre que les últimes feien el trajecte a un ritme més tranquil.

La part negativa de tota l'escapada en caiac és que no en tenim ni vídeos ni fotos (només del moment d'embarcar a la sortida), ja que hem preferit no posar en risc les nostres càmeres enduent-nos-les al mig del mar.

Després de l'exercici és moment de recuperar forces: un tàper amb síndria ben freda ja sortia perquè tothom en tastés, Marçal inclòs.

I havent-nos banyat ja era hora de dinar. Arribats a Can Padrès ens hem hagut d'esperar una bona estona abans que ens adjudiquessin una taula. De fet, ens n'han adjudicat dues, perquè avui la rostisseria es trobava en plena ebullició de clients. Així doncs hem menjat en dos grups: alguns s'han decantat per un quart de pollastre i altres per mig animal, acompanyat amb patates fregides o bé sense res més. A l'hora de les postres els gelats han triomfat, tot i que també s'ha pogut veure per la taula alguna crema catalana.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa 2a Sortida a la platja  Blog ActivitatsFontals

Un vídeo sorpresa després de felicitar l'Anna

Ahir, 26 de juliol, celebràvem el Sopar de Santa Anna al Local, com és habitual. Els convidats arribaven a partir de les nou del vespre i començaven a fer petar la xerrada, a més de picar quatre olives i patates.
L'àpat tenia lloc uns instants després. A la taula hi havia dues elaboracions amb pasta de full i ceba caramel·litzada que van volatilitzar-se ràpidament. Una gran varietat de formatges: curats, cremosos, pudents i picants venien després, acompanyats de pernil ibèric. Tot amb la presència del pa amb tomata.
A l'hora de les postres obrien la secció uns vasets de gelat per a fer baixar el sopar, i tot continuava amb un gran pastís de brioix amb nata i trufa.
El sopar s'havia acabat i la Dolors ja tenia ganes d'anar a casa, però va haver d'aplaçar els seus plans, perquè el director i la Laura havien preparat un recull d'imatges de l'última dècada de Sortides Familiars. Un projecte que havien mantingut en secret fins ahir. El passi del vídeo va transcórrer inundat dels comentaris que les imatges empenyien a fer. "Que grans que s'han fet els nens!" manifestaven alguns. Acabada la sessió, la Dolors es pronunciava: "No podem aplaudir perquè despertaríem en Marçal". Què vam fer? Doncs, igual que a la XV Sortida Familiar a la Rioja, els braços de tothom es van alçar per aplaudir, però en llenguatge de signes.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Sopar de Santa Anna  Blog ActivitatsFontals

Entrevistem la Victòria sobre el concert de One Direction

La subdirectora Victòria va assistir, el passat 8 de juny, al concert que el grup de pop One Direction va fer a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Tot seguit l'entrevistem sobre aquesta experiència.

"El concert va superar les meves expectatives"

Per què t'agraden els One Direction?

Perquè fan una música que m'agrada molt perquè enganxa molt i, a més, són molt divertits, molt guapos, tenen sentit de l'humor i em fan riure.

Quins van ser els motius que et van empènyer a assistir al concert de Barcelona?

Les ganes que tenia de veure'ls en directe em van fer voler comprar les entrades i ser allà perquè no m'ho podia perdre.

Quan vas arribar a l'estadi, alguna cosa et va cridar l'atenció?

L'escenari. Era gegant. Ocupava tota l'amplada del camp de futbol i tenia unes pantalles gegants i una passarel·la. Des d'allà on érem es veia perfectament. A més, estava ple de gent i era aviat, encara no havien sortit els primers teloners. Eren les vuit i ja hi havia gent esperant que sortissin [els One Direction].

Què tal, l'ambient?

Molt bé. Estava ple de gent, com ja he dit, gent que té els mateixos gustos que tu i que li agrada la mateixa música. Està bé estar envoltat d'aquesta gent.

Què és el que més destacaries del concert?

Hi va haver moltes coses que em van agradar. Ara mateix no sabria triar. Em va sorprendre molt, això sí, que al final de la passarel·la hi havia un quadrat més ample. Mentre cantaven una cançó es van posar tots en aquest quadrat i es va anar elevant fins que van quedar més amunt.

Va haver-hi alguna cosa que et va decebre o no et va agradar?

No. Em va agradar tot.

No hi havia res que no fos com t'esperaves?

No. Al contrari, tot va ser més del que m'esperava.

Hi ha alguna anècdota interessant que vulguis explicar?

Hi va haver un canvi de vestuari quan faltaven unes cinc o sis cançons per acabar el concert, i quan van tornar a sortir dos d'ells portaven la samarreta del Barça, cosa que va agradar molt a tot l'estadi. També hi va haver un moment on un d'ells va parlar de tres coses que els agradaven de Barcelona i va dir que una era el futbol, la segona la "paieia" perquè no saben dir "paella" i la tercera nosaltres, les fans. Va ser molt maco.

On era el teu seient? Vas poder veure-ho tot bé des d'aquest?

Jo era a tribuna, a la grada alta. Pensava que es veuria de molt més lluny, i més quan vaig veure l'escenari tan gros: pensava que els veuria molt petits i que amb prou feines podria distingir-los. Però un cop van sortir els vaig poder veure molt més a prop del que em pensava. A més, les pantalles que hi havia a l'escenari també ajudaven molt per a poder-los veure. Es veia molt bé.

Què et va passar pel cap quan es va acabar el concert?

Només tenia ganes de tornar a començar i de tornar a viure-ho i d'explicar-ho a tothom per a recordar-ho. I d'aconseguir vídeos, perquè no vaig poder gravar gaire -només una cançó- i volia tenir records dels moments que més em van agradar.

Com valores aquesta experiència?

Genial. Ha sigut perfecta, gairebé, i m'ha agradat molt.

Repetiries?

Sí.

"Elusió" segueix amb la tradició

Aquest 2014 tornarem a tenir pel·lícula d'estiu. El cinquè curtmetratge del Club Font s'anomena Elusió i en aquests moments es troba en fase de preproducció. S'estrenarà, com és habitual, durant el Dinar de Festa Major del 15 d'agost. I, igual que l'any passat, us demanem la vostra col·laboració si esteu interessats en el món de la interpretació: necessitem extres i figurants. Si voleu compartir escenes amb els directors, només heu d'emplenar aquest formulari abans del 7 de juliol.

Hi haurà especulacions a partir del logotip?

Focs artificials i traques de 10 m a la revetlla

Com és tradició, part dels membres del Club Font va celebrar la seva revetlla particular ahir amb una gran varietat de pirotècnia: des dels clàssics trons fins a coets de palmera passant per una traca valenciana de deu metres i una important varietat de fonts.

Una càmera ens va acompanyar durant la nit per deixar un bon testimoni dels pams i pums de Sant Joan.

Mira'l a FontalVid

Les dues cares d'un dia, al 7è Aniversari

Ahir, 14 de juny, celebràvem els set anys del Club Font a La Barraca, com és tradició. El dia començava assolellat i altament calorós, amb tots els socis ben animats que ja entraven a la piscina, tot i que l'aigua no era pas gaire calenta. El subdirector Oriol es cruspia un plat de macarrons mentre els altres feien l'aperitiu a l'ombra, ja que, a causa de les seves exigències esportives, havia d'anar-se'n a les tres de la tarda amb la raqueta i la pilota sota el braç. Una absència que es va fer notar.

En Marçal rebia la seva ració de verdura, però va decidir segellar-se els llavis i no deixar passar la cullera. S'ho va passar millor remenant els peus a la piscina.

Després de la refrescada, més que necessària, els socis ja desfilaven cap a taula per començar a dinar. Vam degustar un porquet a la brasa que, com sempre, estava per llepar-se'n els dits. La Dolors ja estava cansada de mantenir el cul clavat a la cadira i la cama estàtica, i, en sortir a l'exterior per remullar els peus a l'aigua, va poder notar que la truita s'havia ben girat: uns núvols grisos havien fet acte de presència, eliminant qualsevol raig de sol i amenaçant amb la pluja. Nosaltres no perdíem l'optimisme, i vam desafiar el cel traient els pastissos a l'exterior: bisbalenc, rus, mil·lenni, sacher i la coca de les carmelitas descalzas de Sevilla.

Els actes de la tarda començaven amb el Monòleg de Polònia: Catalunya Independent II que provocava algunes rialles sonores entre el públic. Havent acabat, alguns socis emprenien el seu viatge de tornada, fet que deixava un ambient molt descafeïnat i tristot de cara a l'acte que havia de tancar la jornada: la gala dels Premis Club Font 2014. D'aquest concurs en podríem dir moltes coses. Les votacions ja van caure un 65% respecte les de l'anterior edició, i la gala va ser un reflex d'aquesta situació. Amb alguna gota que ja queia, i després de quatre fotografies, iniciàvem la cerimònia. El poc entusiasme que s'havia mostrat durant les votacions també es va fer palès mentre s'anunciaven els guanyadors.

• Millor disseny: Cartell del Dinar de Festa Major 2013
• Millor article: Una Via històrica
• Millor programa efímer del Canal Font: Històries de ciutat
• Millor vídeo: 2013, l'any de les millores
• Millor pífia cinematogràfica: Era un assaig, això?
• Millor casa rural: Casa Parra
• Pitjor casa rural: Cal Giral
• Millor activitat: Sortida a la Masia Serra
• Soci més fidel: Victòria Font
• Soci més col·laborador: Albert Vilagran

No hi va haver discursos, no es va notar emoció ni nerviosisme, no es van notar ganes. Quan es veu que els socis aplaudeixen simplement per compromís i educació és quan se sap que quelcom s'ha fet malament. I a hores d'ara no tenim cap dubte en confirmar que l'edició d'enguany dels Premis Club Font s'ha acostat al fracàs, una experiència que no ens és nova gràcies a la relliscada que vam fer el 2010 en una segona edició del Concurs de Dibuix Nadalenc que no va tenir participació.

Per acabar d'arrodonir el desastre, els núvols van descarregar la seva mercaderia sobre La Barraca durant la resta de la tarda.

Ja fent una opinió personal i autocrítica, dissabte vam veure dues cares completament oposades d'un dia: l'alegria, lluminositat, calor i entusiasme del matí contrastava fortament amb la programació ennuvolada, descafeïnada i desanimada de la tarda. I mentre el matí deixa un regust de satisfacció i d'èxit, la tarda ens deixa entreveure que no hem fet les coses del tot bé i que hem de millorar.

Sabem que tota la culpa no és pas nostra; hi ha diversos factors que han contribuït a fer que la tarda sigui ben poc satisfactòria: la meteorologia i l'absència de l'Oriol i d'altres socis. De tota manera, aquestes circumstàncies ens obliguen a obrir un període de reflexió per enfocar d'una forma diferent les properes edicions de la Festa d'Aniversari. És per això que tots els socis teniu a la safata del correu electrònic una enquesta perquè doneu la vostra opinió sobre l'activitat d'ahir.

Anem avançant, el Club es va fent gran, els socis i la junta directiva van canviant, i no podem seguir igual que sempre. Calen algunes modificacions. És el moment de saber què funciona i què coixeja. D'aquí un any en veurem els resultats.

Mira'l a FontalVid

| Fitxa Festa del 7è Aniversari  Blog ActivitatsFontals

I no patiu, que vénen coses molt millors. Bon estiu!