La subdirectora Victòria va assistir, el passat 8 de juny, al concert que el grup de pop One Direction va fer a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Tot seguit l'entrevistem sobre aquesta experiència.
"El concert va superar les meves expectatives"
Per què t'agraden els One Direction?
Perquè fan una música que m'agrada molt perquè enganxa molt i, a més, són molt divertits, molt guapos, tenen sentit de l'humor i em fan riure.
Quins van ser els motius que et van empènyer a assistir al concert de Barcelona?
Les ganes que tenia de veure'ls en directe em van fer voler comprar les entrades i ser allà perquè no m'ho podia perdre.
Quan vas arribar a l'estadi, alguna cosa et va cridar l'atenció?
L'escenari. Era gegant. Ocupava tota l'amplada del camp de futbol i tenia unes pantalles gegants i una passarel·la. Des d'allà on érem es veia perfectament. A més, estava ple de gent i era aviat, encara no havien sortit els primers teloners. Eren les vuit i ja hi havia gent esperant que sortissin [els One Direction].
Què tal, l'ambient?
Molt bé. Estava ple de gent, com ja he dit, gent que té els mateixos gustos que tu i que li agrada la mateixa música. Està bé estar envoltat d'aquesta gent.
Què és el que més destacaries del concert?
Hi va haver moltes coses que em van agradar. Ara mateix no sabria triar. Em va sorprendre molt, això sí, que al final de la passarel·la hi havia un quadrat més ample. Mentre cantaven una cançó es van posar tots en aquest quadrat i es va anar elevant fins que van quedar més amunt.
Va haver-hi alguna cosa que et va decebre o no et va agradar?
No. Em va agradar tot.
No hi havia res que no fos com t'esperaves?
No. Al contrari, tot va ser més del que m'esperava.
Hi ha alguna anècdota interessant que vulguis explicar?
Hi va haver un canvi de vestuari quan faltaven unes cinc o sis cançons per acabar el concert, i quan van tornar a sortir dos d'ells portaven la samarreta del Barça, cosa que va agradar molt a tot l'estadi. També hi va haver un moment on un d'ells va parlar de tres coses que els agradaven de Barcelona i va dir que una era el futbol, la segona la "paieia" perquè no saben dir "paella" i la tercera nosaltres, les fans. Va ser molt maco.
On era el teu seient? Vas poder veure-ho tot bé des d'aquest?
Jo era a tribuna, a la grada alta. Pensava que es veuria de molt més lluny, i més quan vaig veure l'escenari tan gros: pensava que els veuria molt petits i que amb prou feines podria distingir-los. Però un cop van sortir els vaig poder veure molt més a prop del que em pensava. A més, les pantalles que hi havia a l'escenari també ajudaven molt per a poder-los veure. Es veia molt bé.
Què et va passar pel cap quan es va acabar el concert?
Només tenia ganes de tornar a començar i de tornar a viure-ho i d'explicar-ho a tothom per a recordar-ho. I d'aconseguir vídeos, perquè no vaig poder gravar gaire -només una cançó- i volia tenir records dels moments que més em van agradar.
Com valores aquesta experiència?
Genial. Ha sigut perfecta, gairebé, i m'ha agradat molt.
Repetiries?
Sí.
