Sortida Familiar al Penedès 6è Pelegrinatge de Tapes Més Sortides Familiars Més Pelegrinatges de tapes 2017 2016 2015 2014 2013 2012 Image Map

dissabte, 18 d’abril del 2015

L'Enric és guardonat pel Col·legi d'Advocats de Girona

L'acte, en reconeixement als vint-i-cinc anys d'exercici professional, va tenir lloc el 17 d'abril a l'auditori Josep Irla de Girona

L'Enric saluda el senyor Carles McCragh, degà del Col·legi d'Advocats de Girona

El passat divendres 17 d'abril, el Col·legi d'Advocats de Girona va organitzar un acte solemne a l'auditori Josep Irla de Girona, a partir de les cinc de la tarda. La celebració és anual, i serveix per imposar les togues als nous col·legiats i guardonar aquells que han exercit professionalment durant vint-i-cinc i cinquanta anys.

L'acte comptava amb la presència de diversos alts càrrecs dels Col·legis d'Advocats d'arreu de Catalunya, i també d'algunes autoritats, com l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay.

Entre la vintena de guardonats pels seus 25 anys d'exercici s'hi trobava l'Enric, col·legiat des del 1990, que va passar a recollir un diploma i una insígnia commemorativa de plata. Abans de baixar de l'escenari i retornar a la seva butaca va dedicar una breu salutació amb la mà a tots els assistents.

Seguidament podeu veure en imatges el moment en què l'Enric rebia el guardó, en un vídeo enregistrat per l'Anna.

dimecres, 3 de setembre del 2014

La via ferrada de les Gorges de Salenys

L'Albert i la Clàudia ja se n'han anat a voltar món amb la seva furgoneta, però la Victòria i jo encara no l'havíem provat. És per això que vam acceptar la seva invitació de pernoctar a prop de les Gorges de Salenys per a fer, l'endemà, la via ferrada d'aquesta zona.
Així doncs arribàvem a última hora de la tarda en una clariana a tocar de la Ganga on instal·làvem el vehicle. Una ràpida volta pel bosc no ens va permetre trobar bolets per sopar, com volia l'Albert. En lloc d'això, vam menjar raviolis de gorgonzola i una hamburguesa, ambdós plats cuinats al fogonet de gas.
La nit va transcórrer correcta per a alguns i no tant per a d'altres. D'ambient no en va faltar: grills, cotxes amb el motor tunejat que feien curses fins al Bonpreu...
Però quan el sol despuntava vam agafar tot el material per fer la via ferrada, que vam completar en unes dues hores.




Alguns fragments del recorregut de la ferrada estan gravats amb una GoPro cedida per l'Eduard. Ben professional!

divendres, 11 de juliol del 2014

Entrevistem la Victòria sobre el concert de One Direction

La subdirectora Victòria va assistir, el passat 8 de juny, al concert que el grup de pop One Direction va fer a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Tot seguit l'entrevistem sobre aquesta experiència.
"El concert va superar les meves expectatives"

Per què t'agraden els One Direction?
Perquè fan una música que m'agrada molt perquè enganxa molt i, a més, són molt divertits, molt guapos, tenen sentit de l'humor i em fan riure.

Quins van ser els motius que et van empènyer a assistir al concert de Barcelona?
Les ganes que tenia de veure'ls en directe em van fer voler comprar les entrades i ser allà perquè no m'ho podia perdre.

Quan vas arribar a l'estadi, alguna cosa et va cridar l'atenció?
L'escenari. Era gegant. Ocupava tota l'amplada del camp de futbol i tenia unes pantalles gegants i una passarel·la. Des d'allà on érem es veia perfectament. A més, estava ple de gent i era aviat, encara no havien sortit els primers teloners. Eren les vuit i ja hi havia gent esperant que sortissin [els One Direction].

Què tal, l'ambient?
Molt bé. Estava ple de gent, com ja he dit, gent que té els mateixos gustos que tu i que li agrada la mateixa música. Està bé estar envoltat d'aquesta gent.

Què és el que més destacaries del concert?
Hi va haver moltes coses que em van agradar. Ara mateix no sabria triar. Em va sorprendre molt, això sí, que al final de la passarel·la hi havia un quadrat més ample. Mentre cantaven una cançó es van posar tots en aquest quadrat i es va anar elevant fins que van quedar més amunt.

Va haver-hi alguna cosa que et va decebre o no et va agradar?
No. Em va agradar tot.

No hi havia res que no fos com t'esperaves?
No. Al contrari, tot va ser més del que m'esperava.

Hi ha alguna anècdota interessant que vulguis explicar?
Hi va haver un canvi de vestuari quan faltaven unes cinc o sis cançons per acabar el concert, i quan van tornar a sortir dos d'ells portaven la samarreta del Barça, cosa que va agradar molt a tot l'estadi. També hi va haver un moment on un d'ells va parlar de tres coses que els agradaven de Barcelona i va dir que una era el futbol, la segona la "paieia" perquè no saben dir "paella" i la tercera nosaltres, les fans. Va ser molt maco.

On era el teu seient? Vas poder veure-ho tot bé des d'aquest?
Jo era a tribuna, a la grada alta. Pensava que es veuria de molt més lluny, i més quan vaig veure l'escenari tan gros: pensava que els veuria molt petits i que amb prou feines podria distingir-los. Però un cop van sortir els vaig poder veure molt més a prop del que em pensava. A més, les pantalles que hi havia a l'escenari també ajudaven molt per a poder-los veure. Es veia molt bé.

Què et va passar pel cap quan es va acabar el concert?
Només tenia ganes de tornar a començar i de tornar a viure-ho i d'explicar-ho a tothom per a recordar-ho. I d'aconseguir vídeos, perquè no vaig poder gravar gaire -només una cançó- i volia tenir records dels moments que més em van agradar.

Com valores aquesta experiència?
Genial. Ha sigut perfecta, gairebé, i m'ha agradat molt.

Repetiries?
Sí.

dimarts, 24 de juny del 2014

Focs artificials i traques de 10 m a la revetlla

Com és tradició, part dels membres del Club Font va celebrar la seva revetlla particular ahir amb una gran varietat de pirotècnia: des dels clàssics trons fins a coets de palmera passant per una traca valenciana de deu metres i una important varietat de fonts.
Una càmera ens va acompanyar durant la nit per deixar un bon testimoni dels pams i pums de Sant Joan.

Mira'l a FontalVid

dissabte, 8 de març del 2014

Passejant per les Gavarres: Puig d'Arques, Cova d'en Daina i Romanyà

Avui, i en motiu de la celebració de l'aniversari del director, quatre membres de la junta hem passat el dia a les Gavarres tot visitant alguns dels seus racons més destacats.
A mig matí ja érem al dolmen de la Cova d'en Daina, una de les construccions megalítiques més importants d'aquest Espai d'Interès Natural.

Dolmen Cova Daina

Després, ajudats pel cotxe, hem fet el cim del Puig d'Arques i hem contemplat les vistes empordaneses des del mirador. Aquí ens hem trobat amb un altre dolmen, restaurat, que rep el nom del pic on es troba.

Puig d´Arques
Mira una pànoramica 360º de les vistes des del Puig d'Arques

L'hora de dinar s'acostava, i ens hem arribat a Romanyà de la Selva per dinar al Restaurant Can Roquet. Aquí, els nostres paladars han degustat uns quants entrants:

Carpaccio de vedella amb salsa de pesto
Foie amb pa de nous
Amanida de llamàntol
Els segons venien després:

Filet de bou a la planxa
Turbot

Conill escabetxat
I acabàvem amb les postres:

Tiramisú 
Crème brulée amb formatge i poma

Tot plegat, un àpat ben deliciós. Abans d'anar-nos-en del poble ens hem acostat a la Creu de Romanyà, un dels monuments poc coneguts del nostre territori.

Creu Romanyà de la Selva

CAN ROQUET
Plaça de l'Església
17246 Romanyà de la Selva (Girona)
Tel. 972833081

dissabte, 25 de gener del 2014

Nova adreça, clubfont.cat

Ja feia temps que volíem treure'ns de sobre el .blogspot.com de l'adreça del Blog. A partir d'ara podreu visitar el Blog mitjançant una nova adreça que hem adquirit perquè, entre altres coses, sigui més curta i fàcil de memoritzar. La introducció del clubfont.cat també porta canvis als nostres altres blogs: l'arxiu d'activitats i el de vídeos. Resumim-ho tot seguidament:
  • A partir d'avui l'adreça oficial d'aquest Blog és clubfont.cat.
  • Podeu seguir accedint al Blog a través de clubfont.blogspot.com si ho desitgeu, ja que aquesta direcció segueix operativa.
  • La nova adreça d'ActivitatsFontals és activitats.clubfont.cat, i la de FontalVid, fontalvid.clubfont.cat. Les URLs antigues segueixen sent accessibles.
També hem habilitat una nova adreça de correu electrònic, contacte@clubfont.cat, encara que l'activa fins ara (contacteclubfont@gmail.com) segueix i seguirà disponible.
I no podíem fer un canvi tan important sense un espot per promocionar-lo. Aquí el teniu.

Mira'l a FontalVid
Correu electrònic personalitzat
Ara també hi ha la possibilitat que els socis pugueu crear comptes de correu electrònic @clubfont.cat, per exemple "daixonses@clubfont.cat". Aquest servei és gratuït i a disposició de tots vosaltres. Per registrar-vos podeu utilitzar el gadget de la columna dreta o el que veieu aquí sota (hi ha també disponible l'enllaç directe correu.clubfont.cat). Teniu en compte que la major part dels textos són en anglès. Si teniu problemes contacteu-nos.

Correu @clubfont.cat

EL CORREU ELECTRÒNIC PERSONALITZAT JA NO ESTÀ DISPONBILE

dimecres, 27 de novembre del 2013

La guia de Caçadors de Fobets surt a la llum

Ja fa dos anys de la publicació Caçadors de Fobets, el llibre on es presentaven els bolets de la Junta Directiva del Club Font explicats amb un toc d'humor.
Durant aquesta tardor els seguidors del blog heu pogut llegir les fitxes d'aquests fongs, moltes de les quals hem renovat i re-redactat completament. La secció en qüestió ja s'ha acabat, i culminem tot aquesta reforma fobetaire amb la sortida a la llum d'una publicació re-editada totalment que no té punt de comparació amb la del 2011. Us presentem La guia de Caçadors de Fobets. Quins continguts hi trobareu? Llegiu:
  • Totes les informacions dels fobets redactades de cap i de nou.
  • Una fitxa tècnica de cada fobet.
  • Una classificació científica de cada espècie.
  • Receptes culinàries per llepar-se'n els dits.
  • Un dibuix del plat de cada recepta.
  • Un nou fobet: el Membrus fontalensis.
  • Dues espècies reformades físicament i, fins i tot, de nom.
  • Més de trenta pàgines que no et pots perdre de cap manera.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Caçadors de Fobets: Dissenyis professionalus

Basat en la cap de màrqueting Laura Vilagran

El Dissenyis professionalus destaca entre els altres fobets per ser el més gros de tots, superant el Directorus extravagantis. La tija és bastant gruixuda; subjecta un barret corb de dimensions considerables que té estampat el que sembla el logotip del Club Font.
Aquesta espècie es pot trobar fàcilment al jardí de la Seu del Club Font i a qualsevol ordinador, incrustat a la pantalla, sempre i quan l'aparell hagi estat funcionant durant més de vuit hores seguides. El Dissenyis busca escalfor, i els ordinadors li donen.

El fobet actua com a decoració perfecta en les pantalles de tots els ordinadors. No és gens recomanable arrancar-lo sense miraments, ja que deixarà la pantalla malmesa i plena de fongs, cosa que inutilitzarà la màquina. Es recomana dissoldre'l amb àcid clorhídric, sempre vigilant que l'ordinador no en surti malparat.
El Dissenyis és perfectament comestible, però no gaire apreciat en la gastronomia. Qui el consumeix es veu afectat pels únics efectes secundaris positius que existeixen entre els fobets: obté la capacitat per crear tot tipus de cartells i logotips, un avantatge per a tots aquells que busquin una feina de dissenyador gràfic. Això sí, el nivell de la venerable cap de màrqueting del Club Font no el supera ningú per més fobets que mengi.

"Pastisset llaminer"

Ingredients: Dos exemplars de Dissenyis professionalus, 300ml de nata de pastisseria, 300ml de xocolata, 200ml de crema pastissera, 100g de sucre, oli.
Preparació: Prepararem unes postres per llepar-se els dits. Agafem els dos exemplars de Dissenyis, dels quals només n'aprofitarem el barret, que farcirem. Deixem un barret intacte, i l'altre el tallem el més recte possible per actuar de base del pastisset. Seguidament fregirem ràpidament el fobet. La cavitat buida que ens queda dins del Dissenyis la farcirem a continuació. Barregem i batem la nata i la xocolata per obtenir trufa, que introduïm a l'interior del forat. Ho tanquem tot hermèticament i fem la decoració exterior. Untem el pastisset de crema, i cremem aquesta per donar-li el toc final. No us vénen ganes de fer-hi una queixalada?





Fusió entre el Directorus extravagantis i el Dissenyis professionalus

El Webitus marquedirectus és una fusió entre dos fobets, com l'Ignoratae bombae. La seva forma imita la d'una xarxa: té diverses ramificacions de color vermell que s'entrellacen. No s'ha de confondre amb el bolet gita de bruixa, ja que, per començar, és un fong diferent no pertanyent a la mateixa divisió científica.
Podem trobar el Webitus tant als jardins de la Seu del Club Font com a boscos molt humits. És un fobet que tendeix a ocultar-se, per això no és estrany trobar-lo semi enterrat. No es troba gaire sovint; tot i això no és una espècie amenaçada.

Aquesta espècie és bastant desconeguda. Es creu que té intel·ligència artificial, és a dir, que pot desplaçar-se, canviar de forma, camuflar-se... Mai ningú que l'ha trobat ha pogut apreciar cap d'aquests fenòmens, però sí que s'ha observat que un mateix exemplar ha aparegut en llocs diferents en períodes curts de temps. Degut a aquests fets, existeixen moltes llegendes urbanes sobre l'esmentada espècie, com la del Dimoni fobetaire. Aquesta explica que el Webitus és capaç de perseguir els humans, enganxar-los pel peu i introduir dins el cos unes substàncies verinoses que poden deixar paralític a qualsevol. Tot i això, s'ha confirmat que el Webitus marquedirectus no és verinós, però es recomana no consumir-lo perquè té una mena de ventoses minúscules que poden enganxar-se a l'esòfag i provocar una asfíxia. L'espècie presenta un efecte secundari: addició al Blog del Club Font.



Tot el que s'explica sobre els fobets és fictici. Us aconsellem que no proveu la recepta a casa per la vostra seguretat.

| Caçadors de Fobets  Llegeix la publicació original / Mira les fitxes publicades

dissabte, 16 de novembre del 2013

Caçadors de Fobets: Dinerus nunyitis gravíssimus

Basat en la tresorera Anna Vilagran

Fobet molt curiós. Té una tija principal i  altres de secundàries ramificades que subjecten un feix de bitllets autèntics de 500€. Al tronc principal hi creixen unes monedes, també autèntiques. És considerat el mini-arbre dels diners, tot i que d'arbre no en té res. Però aquesta espècie ha inutilitzat el conegut tòpic del creixement d'arbres en plantes, i els lingüistes van intentar exterminar el fobet, sense èxit.
No cal dir que l'espècie és molt perseguida i buscada pels lladres, motiu pel qual ha optat per créixer a les caixes fortes, sobretot les dels bancs. Qui sap, potser vostè se'n pot trobar un a la caixa forta de casa seva. És important destacar que sol ser un fobet poc abundant.

Es creu que pot ser la clau per acabar amb l'actual crisi econòmica. És la principal font d'ingressos dels bancs, tot i que aquests ho dissimulin fent veure que estan escurats... És d'un sol ús, ja que un cop se n'arrenquen els bitllets i les monedes no tornen a créixer. S'ha descobert que la tija restant és robada per els lladres i l'utilitzen per falsificar bitllets. Uns científics han afirmat que seria possible fabricar or a partir de la tija... És un fobet molt perillós si cau en males mans. Després de la seva descoberta se'l va portar a laboratoris clandestins per fer tot tipus d'investigacions, però la Plataforma per la Defensa dels Fobets (PDF) ho va aturar. En qualsevol cas, el Dinerus ha portat molta controvèrsia. Evidentment, no es menja degut a la seva utilitat. Ningú sap el gust que té ja que no s'ha tastat mai. Això sí, té un efecte secundari: només mirant-lo ja provoca una cobdícia extrema, que pot portar a delinquir.

Si us heu informat bé haureu pogut comprovar que el Dinerus nunyitis gravíssimus no es menja. O sigui que avui no hi ha recepta. O potser esperàveu saber com fer una amanida de bitllets? Entenem que les nostres receptes són un pèl rebuscades, però els redactors no estem pas bojos.




Tot el que s'explica sobre els fobets és fictici. Us aconsellem que no proveu la recepta a casa per la vostra seguretat.

| Caçadors de Fobets  Llegeix la publicació original / Mira les fitxes publicades

dilluns, 11 de novembre del 2013

De pesca a Aiguablava

Ahir diumenge el director, subdirector, secretària i el soci Paco van passar un matí de pesca a la cala d'Aiguablava de Begur. Podríem dir que la jornada va ser productiva, ja que van pescar un total de divuit peixos. El trofeu al més gran se'l va emportar una espècie desconeguda (segons l'Elena era un besuc) pescada pel director. També hi va haver temps d'experimentar diversos mètodes de pesca: des dels actuals, amb canya, fins als més tradicionals amb un fil lligat a un tros de suro. Una activitat ben entretinguda que us hem resumit en un vídeo.

dissabte, 9 de novembre del 2013

Caçadors de Fobets: Socieö

Fobet inspirat en el vocal Enric Font

Fobet molt geomètric. La tija és recta, sense cap mena de corba, i els girs que fa tenen un angle de 90°. El seu barret, també geomètric, és diferent en cada cas. El Socieö té múltiples varietats, que s'identifiquen gràcies a la forma del seu barret ja que en trobem d'esfèrics, cúbics, prismàtics i fins i tot piramidals o hexagonals. Les nombroses variacions d'aquesta espècie fan anar de corcoll els micòlegs que, tot i haver transcorregut dos anys des del seu descobriment, encara estan intentant catalogar-les totes.
Aquest fobet podem trobar-lo fàcilment als voltants de les fàbriques químiques, així com també a centrals nuclears, sempre enganxat a les parets. Un fet molt curiós és que sol aparèixer incrustat als regles i escaires d'ús escolar. Compte, nens!

El Socieö és mortal. Porta una gran quantitat de contaminació de les fàbriques i pot deixar KO el seu consumidor en pocs minuts. S'estima que un sol exemplar d'aquest fobet seria suficient per exterminar instantàniament un centenar de rates de claveguera. Quan aquest apareix als regles i escaires escolars és utilitzat molt pels nens per jugar a beisbol, a golf o a espases, degut a la seva duresa i resistència. Fins i tot hi ha nens que en fan col·lecció i se'ls intercanvien.

"Còctel del fosser"

Ingredients: Dos exemplars de Socieö, 50ml d'aigües fecals, una cua de rata, una oliva.
Preparació: No cal dir que aquesta recepta ens podem estalviar de fer-la. En qualsevol cas, si decidiu consumir-la, prepareu el testament: el Socieö no és un fobet gaire saludable. Quan en tinguem els dos exemplars, els col·loquem sencers dins d'una coctelera. Aquests tipus de beuratges solen tenir una mica de líquid, el nostre serà una mica complicat d'obtenir. Sortim a la via pública i localitzem una tapa d'accés al clavegueram. Fem una ullada al nostre voltant per assegurar-nos que ningú ens vegi i malpensi de nosaltres, aixequem la tapa i ens endinsem a la gola del llop. Localitzem una zona on les aigües fecals siguin abundants, aprofitem per matar una rata que necessitarem per al còctel, i ens enduem una quantitat acceptable del líquid pudent.
De tornada a la cuina tallem la cua de la rata i la dipositem dins la coctelera juntament amb l'aigua. Ho xarbotem perquè les substàncies es barregin i ho aboquem en una copa de vidre. Acabem la decoració amb una oliva al damunt i ens assegurem de desinfectar tota la zona de treball per evitar seqüeles.






Tot el que s'explica sobre els fobets és fictici. Us aconsellem que no proveu la recepta a casa per la vostra seguretat.

| Caçadors de Fobets  Llegeix la publicació original / Mira les fitxes publicades

dissabte, 2 de novembre del 2013

Caçadors de Fobets: Socitiï

Fobet inspirat en el vocal Josep Vilagran

Fobet molt corbat. Ho és tant, que una part del seu gran barret queda enterrada  al subsòl. Popularment se l'anomena “el túnel”, ja que, a part de la seva forma tan característica, atreu les formigues, que hi passen per sota. La tija és prou robusta per suportar el pes del fong sense trencar-se.
Se'l pot trobar a totes les fagedes humides, només durant l'octubre, el desembre i el gener, ocult sota les fulles dels arbres i a prop dels caus de formigues.

El Socitiï no és comestible. Com que està mig enterrat, és la casa perfecta per als cucs de terra i tot tipus d'insectes. Només se n'utilitza la part central de la tija per fer cosmètics i beuratges de bruixeria. Alguns científics asseguren que consumir el barret del fong proporciona coneixements agrícoles, però de moment tots els que n'han menjat han patit uns quants dies d'intensos vòmits.

"Sushi de fong"

Ingredients: 150g de Socitiï, 200g d'arròs, fulles d'enciam, salsa de soja i una cullerada de wasabi.
Preparació: Qui digui que amb els fobets no se'n pot fer un suculent plat de sushi va molt equivocat. Això sí, qui consumeixi la menja que explicarem a continuació haurà d'acceptar les conseqüències del Socitiï. Preparem una olla amb aigua i hi bullim l'arròs. Mentrestant agafem uns exemplars del fobet i en tallem el barret a daus.
A continuació farem la salsa per acompanyar el sushi. En un recipient petit hi aboquem la quantitat de salsa de soja que desitgem i una cullerada sopera de wasabi. Ho barregem tot fins que quedi una mescla homogènia.
Arriba l'hora de muntar el plat. Fem una bola petita amb l'arròs i l'aixafem lleugerament. Al damunt hi col·loquem enciam trossejat, i a sobre d'això, un dau de Socitiï en cru. No us oblideu de remullar el sushi a la salsa abans de conduir-lo cap a l'estómac.





Tot el que s'explica sobre els fobets és fictici. Us aconsellem que no proveu la recepta a casa per la vostra seguretat.

| Caçadors de Fobets  Llegeix la publicació original / Mira les fitxes publicades