Caçadors de Fobets: Dissenyis professionalus

Basat en la cap de màrqueting Laura Vilagran

El Dissenyis professionalus destaca entre els altres fobets per ser el més gros de tots, superant el Directorus extravagantis. La tija és bastant gruixuda; subjecta un barret corb de dimensions considerables que té estampat el que sembla el logotip del Club Font.

Aquesta espècie es pot trobar fàcilment al jardí de la Seu del Club Font i a qualsevol ordinador, incrustat a la pantalla, sempre i quan l'aparell hagi estat funcionant durant més de vuit hores seguides. El Dissenyis busca escalfor, i els ordinadors li donen.

El fobet actua com a decoració perfecta en les pantalles de tots els ordinadors. No és gens recomanable arrancar-lo sense miraments, ja que deixarà la pantalla malmesa i plena de fongs, cosa que inutilitzarà la màquina. Es recomana dissoldre'l amb àcid clorhídric, sempre vigilant que l'ordinador no en surti malparat.

El Dissenyis és perfectament comestible, però no gaire apreciat en la gastronomia. Qui el consumeix es veu afectat pels únics efectes secundaris positius que existeixen entre els fobets: obté la capacitat per crear tot tipus de cartells i logotips, un avantatge per a tots aquells que busquin una feina de dissenyador gràfic. Això sí, el nivell de la venerable cap de màrqueting del Club Font no el supera ningú per més fobets que mengi.

"Pastisset llaminer"

Ingredients: Dos exemplars de Dissenyis professionalus, 300ml de nata de pastisseria, 300ml de xocolata, 200ml de crema pastissera, 100g de sucre, oli.

Preparació: Prepararem unes postres per llepar-se els dits. Agafem els dos exemplars de Dissenyis, dels quals només n'aprofitarem el barret, que farcirem. Deixem un barret intacte, i l'altre el tallem el més recte possible per actuar de base del pastisset. Seguidament fregirem ràpidament el fobet. La cavitat buida que ens queda dins del Dissenyis la farcirem a continuació. Barregem i batem la nata i la xocolata per obtenir trufa, que introduïm a l'interior del forat. Ho tanquem tot hermèticament i fem la decoració exterior. Untem el pastisset de crema, i cremem aquesta per donar-li el toc final. No us vénen ganes de fer-hi una queixalada?

Fusió entre el Directorus extravagantis i el Dissenyis professionalus

El Webitus marquedirectus és una fusió entre dos fobets, com l'Ignoratae bombae. La seva forma imita la d'una xarxa: té diverses ramificacions de color vermell que s'entrellacen. No s'ha de confondre amb el bolet gita de bruixa, ja que, per començar, és un fong diferent no pertanyent a la mateixa divisió científica.

Podem trobar el Webitus tant als jardins de la Seu del Club Font com a boscos molt humits. És un fobet que tendeix a ocultar-se, per això no és estrany trobar-lo semi enterrat. No es troba gaire sovint; tot i això no és una espècie amenaçada.

Aquesta espècie és bastant desconeguda. Es creu que té intel·ligència artificial, és a dir, que pot desplaçar-se, canviar de forma, camuflar-se... Mai ningú que l'ha trobat ha pogut apreciar cap d'aquests fenòmens, però sí que s'ha observat que un mateix exemplar ha aparegut en llocs diferents en períodes curts de temps. Degut a aquests fets, existeixen moltes llegendes urbanes sobre l'esmentada espècie, com la del Dimoni fobetaire. Aquesta explica que el Webitus és capaç de perseguir els humans, enganxar-los pel peu i introduir dins el cos unes substàncies verinoses que poden deixar paralític a qualsevol. Tot i això, s'ha confirmat que el Webitus marquedirectus no és verinós, però es recomana no consumir-lo perquè té una mena de ventoses minúscules que poden enganxar-se a l'esòfag i provocar una asfíxia. L'espècie presenta un efecte secundari: addició al Blog del Club Font.

Tot el que s'explica sobre els fobets és fictici. Us aconsellem que no proveu la recepta a casa per la vostra seguretat.

| Caçadors de Fobets  Llegeix la publicació original / Mira les fitxes publicades