El director, la subdirectora, la tresorera i el vocal van anar-se'n de vacances a París la segona setmana de l'agost. Allotjats a l'Hôtel Cadran, van fer una mica de turisme. Aquestes van ser les seves activitats.
Dia 1
El viatge cap a la ciutat es va fer amb tren. El TGV sortia de l'estació de Figueres-Vilafant a les 10.20. Amb puntualitat van arribar i sense problemes. Durant el viatge, es van entretenir com van poder. Van dinar al tren uns entrepans de truita i postres del bar.
Els vagons van arribar passades les quatre de la tarda a París ciutat. Un taxi va portar els fontals fins a l'Hotel Cadran.
El primer que van fer tots després d'organitzar-se va ser passejar-se per la zona i fer-se fotos a la Torre Eiffel. Van poder comprovar que al carrer de l'hotel hi havia molts bars i comerços.
Per sopar, al Bistrot du 7ème van menjar tomata amb mozzarella, cheeseburguer i crême brulé.
 |
| A punt de pujar el tren a Figueres-Vilafant |
 |
| Sopant al Bistrot du 7ème |
Dia 2
En el primer dia complet a la capital francesa, després d'esmorzar a l'hotel, els Font van dirigir-se als Champs-Elyssées per visitar l'arc de triomf. Després van pujar a dalt del monument per contemplar les vistes de la ciutat.
Fent un passeig pels Champs van veure l'ambient dels carrers i les nombroses botigues obertes esperant els seus clients.
Havent visitat un temple romà es van dirigir a la pastisseria Fauchon (que té una certa similitud amb la Pastisseria Font en el disseny, no trobeu?), on van comprar unes postres per dinar.
Aquest àpat el van fer als Jardins de les Tulleries. A París tenen la cultura del "Mira però no toquis". M'explico. Tots els parcs de la ciutat tenen unes grans zones de gespa ben ufanoses. I què hi trobem a la gespa? Els coloms i les fulles dels arbres. Ni una persona s'hi estira per descansar. Al voltant de la gespa hi ha un cartell que prohibeix "tocar". No saben fer el vago aquests parisencs!
Tornant al tema, el picnic a les Tulleries el van fer asseguts en unes cadires metàl·liques (d'això sí que en trobes a cabassos als parcs), amb degustacions de croque monsieur, entrepans i quiches. Per postres, les exquisideses del Fauchon que més d'un hauria de deixar un ronyó en préstec per adquirir-les (no ho sembla veient els clients fent àpats complets a la zona habilitada com a restaurant): Pastís de maduixa, milfulls i pastissets de xocolata i llimona.
Havent reposat, una passejada pel sena els va ajudar a fer la digestió, seguida de la visita de la piràmide del Museu del Louvre. La tarda es centrava en visitar el Musée d'Orsay, un museu de pintura i escultura molt reconegut de París. A la sortida van veure un espectacle de carrer.
Després de la cultura, tocaven les vistes panoràmiques. La Torre de Montparnasse ofereix aquesta oportunitat. Per un mòdic preu pots pujar 59 plantes amb ascensor en 30 segons (una vergonya respecte l'ascensor de l'hotel, que tardava el mateix temps per pujar fins al primer pis). Arribant a dalt, a part d'un bar per atreure els turistes, hi ha la terrassa-mirador. Una bona alternativa si no es pot pujar a la Torre Eiffel o estalviar temps, ja que hi ha menys cua. Després de fer un toc a la torre, preparació par al sopar.
En aquest cas els Font van escollir un altre bistrot: Bistrot Champ de Mars. No se sap per què, però sempre hi ha d'haver una mala experiència gastronòmica en unes vacances.
Aquest "restaurant" no tenia un personal suficientment atent, ja que els van deixar abandonats a la taula. El gust del menjar podia millorar, ja que el director no estava gens content amb els seus macarrons amb pernil, que estaven secs i passats.
Sort que la Torre Eiffel va animar a tothom després d'aquest àpat. Cada hora fa pampallugues il·luminada, i el grup va poder gaudir de la pampallugada de les onze des del Champ de Mars (el parc, no el restaurant).
Com que m'atabala estar escrivint això en tercera persona i en passat perifràstic, farem uns canvis. El relat serà en primera persona i en present. Aquest sí que és el meu estil.
Dia 3
Tercer dia de vacances, dedicat al centre de París. La primera intenció és arribar a la catedral de Notre Dame. I no és fàcil, perquè requereix una estoneta de metro i alguna confusió. Ara, la imatge és espectacular. No, no parlo de la catedral. Parlo de la cua humana que s'espera per entrar-hi. Metres i metres interminables de gent fent cua!
Nosaltres preferim recórrer a la opció ràpida i gratuïta: admirar l'arquitectura exterior. El dia és curt i s'ha d'aprofitar.
L'Illa de St Louis, juntament amb la de la Cité es consideren el centre de la ciutat, on van habitar els primers pobladors de París. Precisament és el que visitem, els quatre carrers d'aquestes illes del Sena. Quina tranquil·litat!
Tenim una altra intenció: visitar el Musée de la Magie i la seva exposició. Tancat. Per tant, executem el pla d'emergència per situacions desesperades: reposar a la gespa de la Place des Vosges. Que relaxant! Seguidament, ens dirigim cap al mercat dels Enfants Rouges, on només són oberts els restaurants.
Com que ja és hora de dinar, busquem un lloc per menjar. Finalment trobem un restaurant marroquí i mengem un couscous, dos tagine de poulet (guisat de pollastre) i un tagine de mandonguilles.
Les postres les fem en un bar del qual no recordo el nom (fora del mercat): tiramisú pel director i assortiment de formatges per l'Enric.
Havent dinat anem fins al Centre Pompidou. Després de comprar entrada, pugem fins la terrassa on es poden veure unes "vistes limitades" de París. Aprofitem per descansar als sofàs que hi ha per allà.
Ja descansats, un altre cop cap al metro fins al Sacré Coeur. Els llocs emblemàtics de París tenen una particularitat: els venedors ambulants d'aigua a 1€ i els top-manta. Després de visitar l'edifici, en una plaça propera, un caricaturista ens convenç perquè ens fem una caricatura.
Després d'arrreglar-nos, anem a sopar al bistrot de més categoria Thomieux. Una cosa que no he dit encara és que la restauració s'organitza diferent a París. Els bistrot són els bars-restaurants més econòmics (que superen els preus que molts restaurants d'aquí), on pots anar a fer-hi una hamburguesa, qualsevol carn amb patates fregides o una amanida. La denominació de "restaurant" només s'otorga als establiments de màxima categoria i ben luxosos.
I tornant al tema, al Thomieux mengem una pizza souflé, filet de vedella, llobarro arrebossat i per postres... xurros amb xocolata i gelat! Quin francès es pensaria que aquí ens mengem els xurros per la Festa Major!
Dia 4
Comencem la jornada amb metro per anar fins al Panthéon. A mig camí ens trobem la botiga de màgia Mayette, tancada.
Arribem al Panteó i fem una visita per l'interior i la cripta, on descansen en pau Pierre i Marie Curie.
Amb ganes de veure natura anem cap als Jardins de Luxemburg per fer un toc. Al mig del jardí hi ha un estany artificial amb una particularitat: es poden llogar uns vaixells petits de vela per mitja hora i conduir-los amb un pal pel llag. Això és el que fem. Agafem un barquitu (així els vam anomenar nosaltres) i ens entretenim una estona.
Ja arribant a l'hora de dinar, comprem uns entrepants al gust a la franquícia Subway per menjar-nos-els als Jardins.
Aquí, tot i haver-hi un cartell ben destacable davant de la gespa informant que no pot ésser trepitjada, nosaltres i un gran nombre de gent més ens hi estirem. Per tant, fem un altre pícnic.
De tornada, ara sí, comprem un truc de màgia a la botiga Mayette, que és un dels que vau poder veure a l'espectacle Màgia Fontal Històric.
La tarda es torna turista. Decidim fer un recorregut amb vaixell pel Sena, amb les Vedettes du Pont Neuf. Sense pèls a la llengua, cal dir que és la companyia més "senzilla" on podíem haver anat. Però bé, com a mínim vam poder veure la ciutat des d'una altra perspectiva.
La resta de la tarda-vespre la passem als grans magatzems Bon Marché. A la zona supermercat (La Grande Epicerie) comprem algunes coses per sopar.
De tornada a l'hotel, el sopar d'avui el fem a l'habitació. Què teníem per degustar? Formatges, foie, quiche, tomata amb formatge... I per postres, articles de pastisseria.
Dia 5
L'últim dia complet a París és molt pausat. Tot el matí el dediquem al parc La Villette, una gran extensió peatonal amb molts edificis amb activitats.
El viatge amb metro és llarg i requereix un transbordament. Però això no ens va desanimar.
El primer que fem a l'arribar és anar al Géode, un edifici amb forma d'esfera on s'hi projecten pel·lícules en tres dimensions. La pel·lícula que veiem nosaltres és Océanosaures, sobre l'evolució dels dinosaures marins. Un film-documental molt interessant i educatiu.
Després del cinema, vam visitar l'edifici de davant del Géode, la Cité des sciences et de l'industrie. Podríem dir que és com un CosmoCaixa en petit, amb exposicions científiques i interactives. Nosaltres vam agafar un tiquet que incloïa la pel·lícula al Géode i totes les exposicions de la primera planta de l'edifici Cité des sciences. Ens va portar un parell d'hores visitar la primera planta (encara no la vam acabar tota), i també hi ha un segon pis.
Les exposicions que visitem són de matemàtiques, sobre els sons, els transports (on trobem una eina per fer-se fotos de la cara i aparèixer sobre un vehicle en una pantalla) i la llum. Totes són interactives i per realitzar experiments. Una bona opció per passar un matí entretingut.
S'acosta l'hora de dinar i ja que al mateix edifici hi ha alguns restaurants aprofitem per menjar allà. Una bona opció és el Mezzo di Pasta, una franquícia on tries el tipus de pasta que vols i la seva salsa, amb postres incloses.
I ja amb les panxes plenes, visitem el submarí Argonaute. Aquest vehicle utilitzat el segle passat és tot un submarí autèntic, i es poden visitar les claustrofòbiques habitacions, llit, cuina, WC, sala d'estar... No tothom pot dir que ha visitat un vehicle d'aquests!
Sortim del parc per fer el viatge de tornada amb el metro. Ens parem a les Galeries Lafayette, on hi entrem i comprem algun article. També pugem a la terrassa, on es poden veure vistes de París.
De tornada a l'hotel ens parem a l'Opéra, que veiem des de fora.
Per sopar anem a un altre bistrot, al Tribeca. El director demana una pizza, que li porten totalment cremada de la part inferior. Com a conseqüència, s'ha d'esperar una estona més perquè li portin una altra pizza.
Ja par acomiadar l'última nit a París ens estirem als Jardins Champ de Mars davant de la Torre Eiffel, on la veiem, un cop més, fent pampallugues. No ens oblidem de beure una mica de champagne francès (reservat als adults) amb maduixes.
Dia 6
El dia de tornada l'aprofitem per fer un passeig. Abandonem l'habitació de l'hotel i deixem les maletes a la bagagerie. Anem fins a l'Hotel des Invalides per veure'l per fora, i també creuem el Pont Alexandre. Ens fem unes fotos davant de la flama de la llibertat, una rèplica exacta de la flama de l'estàtua de la llibertat de Nova York.
Després de fer el toc, anem a buscar les maletes i un taxi ens porta fins a l'estació Gare de Lyon.
Comprem entrepans per dinar que ens mengem al tren. El viatge de cinc hores transcorre sense novetats. Arribem a Figueres-Vilafant cap a les vuit, i a casa!
Unes vacances molt divertides!
Fent un passeig pels Champs van veure l'ambient dels carrers i les nombroses botigues obertes esperant els seus clients.
Havent visitat un temple romà es van dirigir a la pastisseria Fauchon (que té una certa similitud amb la Pastisseria Font en el disseny, no trobeu?), on van comprar unes postres per dinar.
Aquest àpat el van fer als Jardins de les Tulleries. A París tenen la cultura del "Mira però no toquis". M'explico. Tots els parcs de la ciutat tenen unes grans zones de gespa ben ufanoses. I què hi trobem a la gespa? Els coloms i les fulles dels arbres. Ni una persona s'hi estira per descansar. Al voltant de la gespa hi ha un cartell que prohibeix "tocar". No saben fer el vago aquests parisencs!
Tornant al tema, el picnic a les Tulleries el van fer asseguts en unes cadires metàl·liques (d'això sí que en trobes a cabassos als parcs), amb degustacions de croque monsieur, entrepans i quiches. Per postres, les exquisideses del Fauchon que més d'un hauria de deixar un ronyó en préstec per adquirir-les (no ho sembla veient els clients fent àpats complets a la zona habilitada com a restaurant): Pastís de maduixa, milfulls i pastissets de xocolata i llimona.
Havent reposat, una passejada pel sena els va ajudar a fer la digestió, seguida de la visita de la piràmide del Museu del Louvre. La tarda es centrava en visitar el Musée d'Orsay, un museu de pintura i escultura molt reconegut de París. A la sortida van veure un espectacle de carrer.
Després de la cultura, tocaven les vistes panoràmiques. La Torre de Montparnasse ofereix aquesta oportunitat. Per un mòdic preu pots pujar 59 plantes amb ascensor en 30 segons (una vergonya respecte l'ascensor de l'hotel, que tardava el mateix temps per pujar fins al primer pis). Arribant a dalt, a part d'un bar per atreure els turistes, hi ha la terrassa-mirador. Una bona alternativa si no es pot pujar a la Torre Eiffel o estalviar temps, ja que hi ha menys cua. Després de fer un toc a la torre, preparació par al sopar.
En aquest cas els Font van escollir un altre bistrot: Bistrot Champ de Mars. No se sap per què, però sempre hi ha d'haver una mala experiència gastronòmica en unes vacances.
Aquest "restaurant" no tenia un personal suficientment atent, ja que els van deixar abandonats a la taula. El gust del menjar podia millorar, ja que el director no estava gens content amb els seus macarrons amb pernil, que estaven secs i passats.
Sort que la Torre Eiffel va animar a tothom després d'aquest àpat. Cada hora fa pampallugues il·luminada, i el grup va poder gaudir de la pampallugada de les onze des del Champ de Mars (el parc, no el restaurant).
 |
| Arc de triomf |
 |
| Torre Eiffel il·luminada |
Com que m'atabala estar escrivint això en tercera persona i en passat perifràstic, farem uns canvis. El relat serà en primera persona i en present. Aquest sí que és el meu estil.
Dia 3
Tercer dia de vacances, dedicat al centre de París. La primera intenció és arribar a la catedral de Notre Dame. I no és fàcil, perquè requereix una estoneta de metro i alguna confusió. Ara, la imatge és espectacular. No, no parlo de la catedral. Parlo de la cua humana que s'espera per entrar-hi. Metres i metres interminables de gent fent cua!
Nosaltres preferim recórrer a la opció ràpida i gratuïta: admirar l'arquitectura exterior. El dia és curt i s'ha d'aprofitar.
L'Illa de St Louis, juntament amb la de la Cité es consideren el centre de la ciutat, on van habitar els primers pobladors de París. Precisament és el que visitem, els quatre carrers d'aquestes illes del Sena. Quina tranquil·litat!
Tenim una altra intenció: visitar el Musée de la Magie i la seva exposició. Tancat. Per tant, executem el pla d'emergència per situacions desesperades: reposar a la gespa de la Place des Vosges. Que relaxant! Seguidament, ens dirigim cap al mercat dels Enfants Rouges, on només són oberts els restaurants.
Com que ja és hora de dinar, busquem un lloc per menjar. Finalment trobem un restaurant marroquí i mengem un couscous, dos tagine de poulet (guisat de pollastre) i un tagine de mandonguilles.
Les postres les fem en un bar del qual no recordo el nom (fora del mercat): tiramisú pel director i assortiment de formatges per l'Enric.
Havent dinat anem fins al Centre Pompidou. Després de comprar entrada, pugem fins la terrassa on es poden veure unes "vistes limitades" de París. Aprofitem per descansar als sofàs que hi ha per allà.
Ja descansats, un altre cop cap al metro fins al Sacré Coeur. Els llocs emblemàtics de París tenen una particularitat: els venedors ambulants d'aigua a 1€ i els top-manta. Després de visitar l'edifici, en una plaça propera, un caricaturista ens convenç perquè ens fem una caricatura.
Després d'arrreglar-nos, anem a sopar al bistrot de més categoria Thomieux. Una cosa que no he dit encara és que la restauració s'organitza diferent a París. Els bistrot són els bars-restaurants més econòmics (que superen els preus que molts restaurants d'aquí), on pots anar a fer-hi una hamburguesa, qualsevol carn amb patates fregides o una amanida. La denominació de "restaurant" només s'otorga als establiments de màxima categoria i ben luxosos.
I tornant al tema, al Thomieux mengem una pizza souflé, filet de vedella, llobarro arrebossat i per postres... xurros amb xocolata i gelat! Quin francès es pensaria que aquí ens mengem els xurros per la Festa Major!
 |
| Notre Dame |
 |
| Pizza souflé del Thomieux |
Dia 4
Comencem la jornada amb metro per anar fins al Panthéon. A mig camí ens trobem la botiga de màgia Mayette, tancada.
Arribem al Panteó i fem una visita per l'interior i la cripta, on descansen en pau Pierre i Marie Curie.
Amb ganes de veure natura anem cap als Jardins de Luxemburg per fer un toc. Al mig del jardí hi ha un estany artificial amb una particularitat: es poden llogar uns vaixells petits de vela per mitja hora i conduir-los amb un pal pel llag. Això és el que fem. Agafem un barquitu (així els vam anomenar nosaltres) i ens entretenim una estona.
Ja arribant a l'hora de dinar, comprem uns entrepants al gust a la franquícia Subway per menjar-nos-els als Jardins.
Aquí, tot i haver-hi un cartell ben destacable davant de la gespa informant que no pot ésser trepitjada, nosaltres i un gran nombre de gent més ens hi estirem. Per tant, fem un altre pícnic.
De tornada, ara sí, comprem un truc de màgia a la botiga Mayette, que és un dels que vau poder veure a l'espectacle Màgia Fontal Històric.
La tarda es torna turista. Decidim fer un recorregut amb vaixell pel Sena, amb les Vedettes du Pont Neuf. Sense pèls a la llengua, cal dir que és la companyia més "senzilla" on podíem haver anat. Però bé, com a mínim vam poder veure la ciutat des d'una altra perspectiva.
La resta de la tarda-vespre la passem als grans magatzems Bon Marché. A la zona supermercat (La Grande Epicerie) comprem algunes coses per sopar.
De tornada a l'hotel, el sopar d'avui el fem a l'habitació. Què teníem per degustar? Formatges, foie, quiche, tomata amb formatge... I per postres, articles de pastisseria.
 |
| Jugant amb els barquitus |
 |
| Anant amb vaixell pel Sena |
Dia 5
L'últim dia complet a París és molt pausat. Tot el matí el dediquem al parc La Villette, una gran extensió peatonal amb molts edificis amb activitats.
El viatge amb metro és llarg i requereix un transbordament. Però això no ens va desanimar.
El primer que fem a l'arribar és anar al Géode, un edifici amb forma d'esfera on s'hi projecten pel·lícules en tres dimensions. La pel·lícula que veiem nosaltres és Océanosaures, sobre l'evolució dels dinosaures marins. Un film-documental molt interessant i educatiu.
Després del cinema, vam visitar l'edifici de davant del Géode, la Cité des sciences et de l'industrie. Podríem dir que és com un CosmoCaixa en petit, amb exposicions científiques i interactives. Nosaltres vam agafar un tiquet que incloïa la pel·lícula al Géode i totes les exposicions de la primera planta de l'edifici Cité des sciences. Ens va portar un parell d'hores visitar la primera planta (encara no la vam acabar tota), i també hi ha un segon pis.
Les exposicions que visitem són de matemàtiques, sobre els sons, els transports (on trobem una eina per fer-se fotos de la cara i aparèixer sobre un vehicle en una pantalla) i la llum. Totes són interactives i per realitzar experiments. Una bona opció per passar un matí entretingut.
S'acosta l'hora de dinar i ja que al mateix edifici hi ha alguns restaurants aprofitem per menjar allà. Una bona opció és el Mezzo di Pasta, una franquícia on tries el tipus de pasta que vols i la seva salsa, amb postres incloses.
I ja amb les panxes plenes, visitem el submarí Argonaute. Aquest vehicle utilitzat el segle passat és tot un submarí autèntic, i es poden visitar les claustrofòbiques habitacions, llit, cuina, WC, sala d'estar... No tothom pot dir que ha visitat un vehicle d'aquests!
Sortim del parc per fer el viatge de tornada amb el metro. Ens parem a les Galeries Lafayette, on hi entrem i comprem algun article. També pugem a la terrassa, on es poden veure vistes de París.
De tornada a l'hotel ens parem a l'Opéra, que veiem des de fora.
Per sopar anem a un altre bistrot, al Tribeca. El director demana una pizza, que li porten totalment cremada de la part inferior. Com a conseqüència, s'ha d'esperar una estona més perquè li portin una altra pizza.
Ja par acomiadar l'última nit a París ens estirem als Jardins Champ de Mars davant de la Torre Eiffel, on la veiem, un cop més, fent pampallugues. No ens oblidem de beure una mica de champagne francès (reservat als adults) amb maduixes.
 |
| Vestíbul de la Cité des sciences |
 |
| El Géode |
 |
| Espiant des de l'Argonaute... |
Dia 6
El dia de tornada l'aprofitem per fer un passeig. Abandonem l'habitació de l'hotel i deixem les maletes a la bagagerie. Anem fins a l'Hotel des Invalides per veure'l per fora, i també creuem el Pont Alexandre. Ens fem unes fotos davant de la flama de la llibertat, una rèplica exacta de la flama de l'estàtua de la llibertat de Nova York.
Després de fer el toc, anem a buscar les maletes i un taxi ens porta fins a l'estació Gare de Lyon.
Comprem entrepans per dinar que ens mengem al tren. El viatge de cinc hores transcorre sense novetats. Arribem a Figueres-Vilafant cap a les vuit, i a casa!
 |
| Foto de grup |
 |
| La flama de la llibertat |
Unes vacances molt divertides!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris passen per un procés de moderació abans de ser publicats.
Sabies que pots fer servir emoticones?
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.