El 4, 5 i 6 de setembre vam embarcar-nos en la XXII Sortida Familiar a Tarragona, en unes dates inèdites fins ara, encara en període d'estiu. La nostra escapada a la capital de la Hispània romana va tenir una important vessant cultural, però també lúdica, amb un gran protagonisme de la piscina... i de les partides de l'Uno.
Divendres 4
A primera hora de la tarda començàvem el viatge, que s'aturaria durant una estona a l'àrea de servei del Penedès per estirar les cames i prendre alguna cosa. Alguns, com la Victòria, l'Elena i l'Oriol, aprofitarien per distreure's comptant els cotxes de l'autopista, mentre que altres, com l'Enric, s'entretindrien amb una màquina de pinball. Finalment, però, vam arribar al nostre destí, la Casa Nova al terme municipal de Reus. Les mirades de tothom es van desviar cap a la piscina, que presidia el jardí. Tanmateix, la banyada hauria d'esperar.
L'Albert, la Clàudia i l'Eduard, que havien sortit més tard, arribaven just després de nosaltres. Amb les maletes descarregades i les habitacions assignades, la baralla de cartes de l'Uno va centrar l'atenció de molts, i van començar unes frenètiques partides que durarien fins l'hora de sopar. Mentrestant, l'avi preparava la barbacoa per coure-hi el porquet i el sol s'anava ponent.
Amb tothom assegut a taula arribava ja el porquet cuit, acompanyat d'unes amanides i de pa amb tomata. El sopar el tancava un pastís de pastanaga casolà. A més, vam voler entregar uns obsequis a l'Albert i a la Clàudia amb motiu del naixement de la Txell.
Abans de continuar la visita vam treure el cap a la Casa de la Festa, una exposició que emmagatzema el bestiari i els gegants tarragonins que surten a passejar per Santa Tecla. Havent conegut més a fons el folklore de la ciutat, vam endinsar-nos, ara sí, al circ romà. Abans, però, vam superar una confusa odissea per poder treure l'entrada, i és que no ens aclaríem en la quantitat d'entrades reduïdes, gratuïtes, adaptades, escapçades, retallades, poc fetes o al dente que necessitàvem. Un cop a dins de les instal·lacions vam poder-nos passejar per les magnífiques galeries subterrànies que connectaven les grades del circ. Pujant fins al terrat del Pretori, al final del recorregut, vam poder gaudir d'unes vistes úniques de Tarragona.
Entre opus caementicium, opus quadratum i la xerrameca d'en Roger ja havia arribat l'hora de l'aperitiu. Vam escollir un bar davant de l'ajuntament per seure i fer el toc, just abans d'entrar al Restaurant Arcs per dinar. El jefe ens va rebre de seguida, tot ell ben simpàtic i animat, mentre ens exhortava a seure a la taula. Seguidament, ens cantava el menú, que acompanyava amb una exhaustiva explicació de cada plat. Quan tothom va haver triat el seu plat, va començar la desfilada. Primer de tot, una tapa de crema de cigrons amb avellanes per donar-nos la benvinguda.
Llavors arribaven uns plats amb mató, que es regava, ja a taula, amb gaspatxo de xíndria.
I per anar tancant la primera ronda, una amanida amb bonítol, juntament amb una llesca de foie "feta a casa, ni conservants, ni colorants, ni romanços", recordava el jefe.
Pel que fa als segons, en teníem cinc de diferents a disposició, tot i que només se'n van servir quatre a la taula. L'arròs negre amb calamars i bacallà era correcte, tot i que una presència més important del bacallà l'hagués reforçat.
Els canelons cruixents d'ànec a la taronja van rebre molt bones valoracions d'aquells que els van tastar.
A la llista també hi figuraven un llom de lluç amb crema de vi blanc i un plat del qual només n'hi havia tres racions i que es va poder adjudicar als comensals sense batusses: calamars farcits de botifarra negra amb salsa de romesco.
Entre les postres més destacades, es van poder veure a la taula uns suaus iogurts amb gelat de mango.
Fent una passejada per pair el dinar, ens vam trobar la catedral ocupada per un casament. No van faltar tot tipus de comentaris en veu baixa sobre els nuvis. Abans d'anar-nos-en de Tarragona, perquè la piscina ja ens cridava, vam fer una ullada en una maqueta de la ciutat romana.
La piscina cridava l'atenció, sí, però la temperatura de l'aigua no. Els únics que s'hi van capbussar van ser l'Oriol i la Victòria, que no s'hi van entretenir gaire per evitar un constipat. L'Albert, l'Edu i en Roger van abandonar l'intent.
I ves per on, ja tornava a ser hora d'endrapar: un sopar lleuger, amb embotits i formatges.
Farts d'arquitectura, començàvem a veure possible una banyada a la piscina com cal. I aprofitant la presència i escalfor del sol, vam tornar ràpidament a la casa per estirar les tovalloles a la gespa. I ara sí que la piscina va poder ser amortitzada, amb acompanyament musical i gastronòmic, ja que vam preparar un aperitiu amb cava in situ.
Tots ben eixugats vam asseure'ns a taula per dinar. Els macarrons eren bons com sempre, malgrat que l'àvia va lamentar-se un parell de vegades que li havien quedat pastosos.
| Fitxa XXII Sortida Familiar a Tarragona Blog ActivitatsFontals
L'Albert, la Clàudia i l'Eduard, que havien sortit més tard, arribaven just després de nosaltres. Amb les maletes descarregades i les habitacions assignades, la baralla de cartes de l'Uno va centrar l'atenció de molts, i van començar unes frenètiques partides que durarien fins l'hora de sopar. Mentrestant, l'avi preparava la barbacoa per coure-hi el porquet i el sol s'anava ponent.
Amb tothom assegut a taula arribava ja el porquet cuit, acompanyat d'unes amanides i de pa amb tomata. El sopar el tancava un pastís de pastanaga casolà. A més, vam voler entregar uns obsequis a l'Albert i a la Clàudia amb motiu del naixement de la Txell.
Mira'l a FontalVid
Dissabte 5
El dia central de la sortida tindria com a escenari, principalment, la ciutat de Tarragona. Ja ens hi arribàvem al matí per començar un itinerari pels monuments romans més destacats. Amb en Roger de guia vam poder traslladar-nos durant uns instants a l'època de màxima esplendor de Tàrraco, quan l'amfiteatre i el circ funcionaven a ple rendiment. El primer d'aquests edificis el vam veure des de l'exterior, ja que no vam considerar necessari entrar-hi.
Abans de continuar la visita vam treure el cap a la Casa de la Festa, una exposició que emmagatzema el bestiari i els gegants tarragonins que surten a passejar per Santa Tecla. Havent conegut més a fons el folklore de la ciutat, vam endinsar-nos, ara sí, al circ romà. Abans, però, vam superar una confusa odissea per poder treure l'entrada, i és que no ens aclaríem en la quantitat d'entrades reduïdes, gratuïtes, adaptades, escapçades, retallades, poc fetes o al dente que necessitàvem. Un cop a dins de les instal·lacions vam poder-nos passejar per les magnífiques galeries subterrànies que connectaven les grades del circ. Pujant fins al terrat del Pretori, al final del recorregut, vam poder gaudir d'unes vistes úniques de Tarragona.
Entre opus caementicium, opus quadratum i la xerrameca d'en Roger ja havia arribat l'hora de l'aperitiu. Vam escollir un bar davant de l'ajuntament per seure i fer el toc, just abans d'entrar al Restaurant Arcs per dinar. El jefe ens va rebre de seguida, tot ell ben simpàtic i animat, mentre ens exhortava a seure a la taula. Seguidament, ens cantava el menú, que acompanyava amb una exhaustiva explicació de cada plat. Quan tothom va haver triat el seu plat, va començar la desfilada. Primer de tot, una tapa de crema de cigrons amb avellanes per donar-nos la benvinguda.
Llavors arribaven uns plats amb mató, que es regava, ja a taula, amb gaspatxo de xíndria.
Pel que fa als segons, en teníem cinc de diferents a disposició, tot i que només se'n van servir quatre a la taula. L'arròs negre amb calamars i bacallà era correcte, tot i que una presència més important del bacallà l'hagués reforçat.
Els canelons cruixents d'ànec a la taronja van rebre molt bones valoracions d'aquells que els van tastar.
Entre les postres més destacades, es van poder veure a la taula uns suaus iogurts amb gelat de mango.
Fent una passejada per pair el dinar, ens vam trobar la catedral ocupada per un casament. No van faltar tot tipus de comentaris en veu baixa sobre els nuvis. Abans d'anar-nos-en de Tarragona, perquè la piscina ja ens cridava, vam fer una ullada en una maqueta de la ciutat romana.
La piscina cridava l'atenció, sí, però la temperatura de l'aigua no. Els únics que s'hi van capbussar van ser l'Oriol i la Victòria, que no s'hi van entretenir gaire per evitar un constipat. L'Albert, l'Edu i en Roger van abandonar l'intent.
I ves per on, ja tornava a ser hora d'endrapar: un sopar lleuger, amb embotits i formatges.
Mira'l a FontalVid
Diumenge 6
Unes truites i remenats, juntament amb brioixeria diversa, presidien la taula per esmorzar, que havíem optat per fer lleugerament diferent del de la resta de dies. Amb prou energia per encarar el matí, agafàvem els cotxes per dirigir-nos a Reus. N'admiraríem els seus nombrosos edificis modernistes, però només per fora, perquè els diumenges no organitzen visites.
Farts d'arquitectura, començàvem a veure possible una banyada a la piscina com cal. I aprofitant la presència i escalfor del sol, vam tornar ràpidament a la casa per estirar les tovalloles a la gespa. I ara sí que la piscina va poder ser amortitzada, amb acompanyament musical i gastronòmic, ja que vam preparar un aperitiu amb cava in situ.
Tots ben eixugats vam asseure'ns a taula per dinar. Els macarrons eren bons com sempre, malgrat que l'àvia va lamentar-se un parell de vegades que li havien quedat pastosos.
| Fitxa XXII Sortida Familiar a Tarragona Blog ActivitatsFontals
6 comentaris:
Guai!!!!!!!
Trobo a faltar fotos...
De fotos n'hi ha una pila i mitja als vídeos: 25 cada segon! Si fem números, això són moltes imatges! ;)
Perdó!!!!!
Es que amb l'Ipad no les veia, per una tema d'incompatibilitats!
Cap problema! Sempre és millor consultar el blog des de l'ordinador (i amb el navegador Chrome) per estalviar-se problemes amb els plugins.
Ei, que no hi ha entrada de l'11 de setembre?
Soon!
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris passen per un procés de moderació abans de ser publicats.
Sabies que pots fer servir emoticones?
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.