La vint-i-unena Sortida Familiar va tenir Andorra, el país dels Pirineus, com a destinació, tot i que la casa rural es trobava en territori català, a Os de Civís. Així doncs, vam viatjar una altra vegada a l'estranger per gaudir del turisme rural.
Només un tros més va transcórrer a baixa velocitat, amb un insistent cotxe anònim que ignorava el senyal de "cediu el pas" i volia infiltrar-se al carril tant sí com no. L'Albert, amb cara d'entremaliat, va etzibar-li quatre claxonades i paraules malsonants després de no haver aconseguit barrar-li el pas.
A l'hora de dinar ens vam aturar a Sant Joan Fumat, el poble on es trobava el restaurant Cal Pauet. A taula ens vam reunir amb l'Elena i en Paco, que ja eren a Andorra del dia anterior. L'establiment ens oferia un assortiment d'embotits, a més d'amanida i cargols, per començar. Llavors, una selecció de primers plats, amb trinxat, orella de porc, macarrons o canelons i uns segons dels quals vam tastar el xai i llom a la brasa, els peus de porc i el conill amb bolets. Per tancar el contundent àpat, flam, crema catalana i sorbet.
Havent dinat vam entrar a Andorra per sortir-ne al cap de poc, ja que Os de Civís és un periclavament i tot i pertànyer a l'Alt Urgell només s'hi pot accedir per carretera des del petit país prinenc. Així doncs, cap a les cinc de la tarda vam arribar a Cases Artigues, l'allotjament rural que havíem escollit. Ens vam quedar amb la casa número dos.
L'habitatge no té capacitat per a tantes persones (vam agafar dues habitacions independents addicionals), cosa que es notava a l'hora de parar la taula, amb coberteria insuficient o problemes d'espai. Sí, potser no és la millor casa a la que hem estat, però és que el nostre nivell d'exigència ha pujat molt després de vint-i-una Sortides.
Descarregades les maletes vam optar per fer una passejada pel poble, un nucli d'un centenar d'habitants amb un actiu hotel i unes verdoses muntanyes. La ruta escollida s'enfilava muntanya amunt. Vam tenir l'oportunitat d'observar uns cavalls que, vigilats per un gos, pasturaven lliurement. De tornada a la població vam treure el cap per unes gàbies on residien porcs senglars, conills i d'altres animals. Un grup va fer un toc al bar del poble abans de completar la caminada.
Ja a la casa, en Marçal es mirava bocabadat i sense parpellejar les aventures d'en Mic, mentre el sopar es preparava: truites i pa amb tomata, un menú lleuger. Poca estona abans havíem aconseguit encendre foc, després d'obtenir prestada una mica de llenya.
Poc després l'Anna s'encarregava d'arrebossar els pits de pollastre i fregir-los a la paella, mentre els altres preparaven els tàpers per omplir-los d'arròs: una manduca que es convertiria en el dinar de l'excursió que ens esperava.
Amb les motxilles preparades vam entrar als cotxes per encaminar-nos fins a Escaldes-Engordany, no sense abans passar ràpidament per Andorra la Vella. L'indret seleccionat per fer-hi la ruta era la Vall del Madriu. Vam deixar els cotxes aparcats, vam preparar els walkie-talkies i vam carregar en Marçal a l'esquena d'en Manel, que es divertiria d'allò més bé (en Manel, no pas en Marçal) irònicament parlant.
L'excursió començava amb una pujada contínua que no vam abandonar en cap moment. I és que a les muntanyes andorranes és més aviat estrany trobar rutes que transcorrin per un terreny pla. Cap a la una del migdia vam aturar-nos al llogaret de Ràmio, presidit per quatre bordes abandonades però en bon estat. Rajava aigua d'un abeurador. Al costat, el riu Madriu, que baixava amb energia. En Roger i l'Eduard van voler posar els peus a la gèlida aigua, però no s'hi van estar pas gaire estona.
Havent escurat les carmanyoles del dinar vam iniciar el descens de tornada, completat ràpidament. Uns estiraments abans d'entrar al cotxe, i cap a Andorra la Vella a passar la tarda. Havíem sol·licitat una reserva a la Casa de la Vall, un edifici històric seu del Consell General fins el 2011, però com que encara era aviat vam dividir-nos i cadascú va fer temps com va voler, passejant per les botigues o fent un toc davant del Comú andorrà.
A les cinc ja ens trobàvem a la ubicació acordada, amb la Casa de la Vall a un costat i l'actual Consell General a l'altre. Com és habitual als museus, la presa d'imatges està prohibida i malauradament no us podem oferir material audiovisual de l'interior. Tanmateix, la Casa de la Vall és un bon lloc per descobrir quatre pinzellades de la història política andorrana. Se'n pot visitar la sala dels passos perduts, el saló de sessions, la cuina que utilitzaven antigament els consellers quan la seva estada s'allargava per les incomunicacions de les nevades i el tribunal de justícia, una sala tota de fusta que imposa només d'entrar-hi.
Acabada la visita ens vam tornar a separar en grups i cadascú va fer el que li va venir més de gust, majoritàriament buidar les butxaques als diversos establiments comercials de la zona. L'Enric i l'Edu van fer el trapella ensulfatant-se amb quatre manxades d'una colònia valorada en prop de dos-cents euros que estava exposada en uns grans magatzems. "No em rentaré el coll en una setmana!" proclamava l'Enric, que desitjava que el perfum durés.
Després de la cultura i de les compres impulsives tocava tornar de nou a Os de Civís per dutxar-se i preparar el sopar. L'àpat va estar protagonitzat per unes mandonguilles amb pèsols d'alta qualitat, i tancat per un assortiment de formatges i un altre de torrons sobrants de la panera de Nadal.
Passem a descobrir com els va anar l'excursió al segon grup. La ruta va començar i continuar amb pujada, perquè és el que té la muntanya. Ara bé, tot just al principi en Roger va endinsar els peus al fang i les seves sabates se'n van ressentir. El camí vorejava el riu en la major part del recorregut, amb alguns ponts que marcaven els punts on s'havia de travessar. A mig camí s'hi trobava la borda Gavatxó, una bona parada per fer un glop d'aigua.
Ja fent el trajecte de tornada va tocar creuar un riu seguint el mètode tradicional: de pedra en pedra. Però resulta que en Roger va tornar a remullar-se els peus, perquè la Clàudia va col·locar un roc al lloc equivocat. Tanmateix, l'excursió aviat es va acabar i les sabates es van poder separar per rentar.
L'aperitiu estava preparat a la terrassa comunitària de la casa, on vam aprofitar el bon dia per gaudir del sol. Quan va començar a girar el vent ja havia arribat el moment de seure a taula per degustar uns fideus a la cassola.
Com a cada Sortida Familiar, l'hora d'anar-se'n arribava i tocava fer les maletes. Deixàvem Os de Civís i Andorra passant per la duana de la Farga de Moles, on a l'Albert li va tocar obrir el maleter sense més conseqüències. Durant el viatge de tornada vam aturar-nos a Ribes de Freser per fer un toc abans de completar el trajecte.
| Fitxa XXI Sortida Familiar a Andorra Blog ActivitatsFontals
Com sempre, excel·lent! I ara ja planifiquem la propera... algú ha dit Tarragona?
Divendres 1
A les vuit del matí vam trobar-nos per sortir tots junts amb els nostres cotxes en direcció a la frontera. El viatge no va estar lliure de peripècies. Amb una breu aturada per esmorzar en una àrea de servei de l'Anoia, vam enfilar cap a la Seu d'Urgell. A les portes de la ciutat ens vam trobar una llarga cua que ens va mantenir amb els motors apagats durant una estona considerable. Coses d'aprofitar el pont de l'1 de maig per fer el viatge d'anada. En Roger i l'Oriol, que van baixar del vehicle per estirar les cames i veure fins on arribava la filera de cotxes, van haver de córrer quan finalment les retencions es van desencallar.Només un tros més va transcórrer a baixa velocitat, amb un insistent cotxe anònim que ignorava el senyal de "cediu el pas" i volia infiltrar-se al carril tant sí com no. L'Albert, amb cara d'entremaliat, va etzibar-li quatre claxonades i paraules malsonants després de no haver aconseguit barrar-li el pas.
A l'hora de dinar ens vam aturar a Sant Joan Fumat, el poble on es trobava el restaurant Cal Pauet. A taula ens vam reunir amb l'Elena i en Paco, que ja eren a Andorra del dia anterior. L'establiment ens oferia un assortiment d'embotits, a més d'amanida i cargols, per començar. Llavors, una selecció de primers plats, amb trinxat, orella de porc, macarrons o canelons i uns segons dels quals vam tastar el xai i llom a la brasa, els peus de porc i el conill amb bolets. Per tancar el contundent àpat, flam, crema catalana i sorbet.
Havent dinat vam entrar a Andorra per sortir-ne al cap de poc, ja que Os de Civís és un periclavament i tot i pertànyer a l'Alt Urgell només s'hi pot accedir per carretera des del petit país prinenc. Així doncs, cap a les cinc de la tarda vam arribar a Cases Artigues, l'allotjament rural que havíem escollit. Ens vam quedar amb la casa número dos.
L'habitatge no té capacitat per a tantes persones (vam agafar dues habitacions independents addicionals), cosa que es notava a l'hora de parar la taula, amb coberteria insuficient o problemes d'espai. Sí, potser no és la millor casa a la que hem estat, però és que el nostre nivell d'exigència ha pujat molt després de vint-i-una Sortides.
Descarregades les maletes vam optar per fer una passejada pel poble, un nucli d'un centenar d'habitants amb un actiu hotel i unes verdoses muntanyes. La ruta escollida s'enfilava muntanya amunt. Vam tenir l'oportunitat d'observar uns cavalls que, vigilats per un gos, pasturaven lliurement. De tornada a la població vam treure el cap per unes gàbies on residien porcs senglars, conills i d'altres animals. Un grup va fer un toc al bar del poble abans de completar la caminada.
Ja a la casa, en Marçal es mirava bocabadat i sense parpellejar les aventures d'en Mic, mentre el sopar es preparava: truites i pa amb tomata, un menú lleuger. Poca estona abans havíem aconseguit encendre foc, després d'obtenir prestada una mica de llenya.
Dissabte 2
Els primers rajos del sol del dia entraven a través de la claraboia de l'habitació de l'àtic, on alguns dels seus ocupants suportaven algun cop de cap contra el sostre a causa de la baixa altura de l'estança, característica que la feia poc habitable. Baixant per l'estreta escala de cargol s'arribava fins al menjador, on l'esmorzar ja estava a punt.
Poc després l'Anna s'encarregava d'arrebossar els pits de pollastre i fregir-los a la paella, mentre els altres preparaven els tàpers per omplir-los d'arròs: una manduca que es convertiria en el dinar de l'excursió que ens esperava.
Amb les motxilles preparades vam entrar als cotxes per encaminar-nos fins a Escaldes-Engordany, no sense abans passar ràpidament per Andorra la Vella. L'indret seleccionat per fer-hi la ruta era la Vall del Madriu. Vam deixar els cotxes aparcats, vam preparar els walkie-talkies i vam carregar en Marçal a l'esquena d'en Manel, que es divertiria d'allò més bé (en Manel, no pas en Marçal) irònicament parlant.
L'excursió començava amb una pujada contínua que no vam abandonar en cap moment. I és que a les muntanyes andorranes és més aviat estrany trobar rutes que transcorrin per un terreny pla. Cap a la una del migdia vam aturar-nos al llogaret de Ràmio, presidit per quatre bordes abandonades però en bon estat. Rajava aigua d'un abeurador. Al costat, el riu Madriu, que baixava amb energia. En Roger i l'Eduard van voler posar els peus a la gèlida aigua, però no s'hi van estar pas gaire estona.
Havent escurat les carmanyoles del dinar vam iniciar el descens de tornada, completat ràpidament. Uns estiraments abans d'entrar al cotxe, i cap a Andorra la Vella a passar la tarda. Havíem sol·licitat una reserva a la Casa de la Vall, un edifici històric seu del Consell General fins el 2011, però com que encara era aviat vam dividir-nos i cadascú va fer temps com va voler, passejant per les botigues o fent un toc davant del Comú andorrà.
A les cinc ja ens trobàvem a la ubicació acordada, amb la Casa de la Vall a un costat i l'actual Consell General a l'altre. Com és habitual als museus, la presa d'imatges està prohibida i malauradament no us podem oferir material audiovisual de l'interior. Tanmateix, la Casa de la Vall és un bon lloc per descobrir quatre pinzellades de la història política andorrana. Se'n pot visitar la sala dels passos perduts, el saló de sessions, la cuina que utilitzaven antigament els consellers quan la seva estada s'allargava per les incomunicacions de les nevades i el tribunal de justícia, una sala tota de fusta que imposa només d'entrar-hi.
Acabada la visita ens vam tornar a separar en grups i cadascú va fer el que li va venir més de gust, majoritàriament buidar les butxaques als diversos establiments comercials de la zona. L'Enric i l'Edu van fer el trapella ensulfatant-se amb quatre manxades d'una colònia valorada en prop de dos-cents euros que estava exposada en uns grans magatzems. "No em rentaré el coll en una setmana!" proclamava l'Enric, que desitjava que el perfum durés.
Després de la cultura i de les compres impulsives tocava tornar de nou a Os de Civís per dutxar-se i preparar el sopar. L'àpat va estar protagonitzat per unes mandonguilles amb pèsols d'alta qualitat, i tancat per un assortiment de formatges i un altre de torrons sobrants de la panera de Nadal.
Diumenge 3
L'últim dia començava sense gaire definició al plàning. Vam acabar separant-nos en dos grups, el minoritari, que va anar de compres a Andorra perquè els cremaven els bitllets a les butxaques, el majoritari, que no en tenia prou amb l'excursió del dia anterior i va fer un itinerari pels voltants d'Os de Civís i els avis, que van quedar-se a la casa amb en Marçal.Passem a descobrir com els va anar l'excursió al segon grup. La ruta va començar i continuar amb pujada, perquè és el que té la muntanya. Ara bé, tot just al principi en Roger va endinsar els peus al fang i les seves sabates se'n van ressentir. El camí vorejava el riu en la major part del recorregut, amb alguns ponts que marcaven els punts on s'havia de travessar. A mig camí s'hi trobava la borda Gavatxó, una bona parada per fer un glop d'aigua.
Ja fent el trajecte de tornada va tocar creuar un riu seguint el mètode tradicional: de pedra en pedra. Però resulta que en Roger va tornar a remullar-se els peus, perquè la Clàudia va col·locar un roc al lloc equivocat. Tanmateix, l'excursió aviat es va acabar i les sabates es van poder separar per rentar.
L'aperitiu estava preparat a la terrassa comunitària de la casa, on vam aprofitar el bon dia per gaudir del sol. Quan va començar a girar el vent ja havia arribat el moment de seure a taula per degustar uns fideus a la cassola.
Com a cada Sortida Familiar, l'hora d'anar-se'n arribava i tocava fer les maletes. Deixàvem Os de Civís i Andorra passant per la duana de la Farga de Moles, on a l'Albert li va tocar obrir el maleter sense més conseqüències. Durant el viatge de tornada vam aturar-nos a Ribes de Freser per fer un toc abans de completar el trajecte.
| Fitxa XXI Sortida Familiar a Andorra Blog ActivitatsFontals
Com sempre, excel·lent! I ara ja planifiquem la propera... algú ha dit Tarragona?
2 comentaris:
Va ser una bona sortida!!!!
Les fotos i els vídeos, com sempre, genials!
A mi em va agradar molt el periclavament!!!! ;)
Elena
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris passen per un procés de moderació abans de ser publicats.
Sabies que pots fer servir emoticones?
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.