La Diada d'ahir estava marcada per l'organització de la Via Catalana per la Independència, una cadena humana que recorria Catalunya d'Alcanar fins El Pertús. Els socis del Club Font van decidir participar en aquest moment històric al tram 707, a l'entrada de la Jonquera.
A les deu del matí dos cotxes sortien des de la Bisbal en direcció nord per aparcar, minuts més tard, en un petit pàrquing de la població. El dia es presentava ventós i amb temperatures no gaire altes; per això tots anaven equipats amb jaquetes. Per passar el matí es va fer una visita al Gran Jonquera, on es va aprofitar per fer l'esmorzar de mig matí. Després de tafanejar per algunes de les botigues, i de veure una quantitat important de gent amb samarretes grogues, van començar a preparar el dinar.
A les deu del matí dos cotxes sortien des de la Bisbal en direcció nord per aparcar, minuts més tard, en un petit pàrquing de la població. El dia es presentava ventós i amb temperatures no gaire altes; per això tots anaven equipats amb jaquetes. Per passar el matí es va fer una visita al Gran Jonquera, on es va aprofitar per fer l'esmorzar de mig matí. Després de tafanejar per algunes de les botigues, i de veure una quantitat important de gent amb samarretes grogues, van començar a preparar el dinar.
Un racó arrecerat del vent just al mateix pàrquing els va servir de campament base per establir la taula i les cadires. L'àpat començava tranquil·lament: patates, formatge, fuet... L'Albert portava un suculent pollastre rostit amb quatre talls de botifarra i costelló, que van provocar que tothom es llepés els dits combinant-ho amb pa amb tomata. Per postres, un parell de Bisbalencs i un rus van tancar el dinar.
Eren dos quarts de quatre i tots els participants havien de ser al punt de concentració per formar la cadena. Els socis van agafar les cadires i les neveres amb el beure (es desaconsellava sobretot evitar el cafè i l'alcohol durant el dia... però el grup no va fer gaire cas de la recomanació) per trobar-se amb la resta de gent. Una impressionant marea groga destacava des de la distància. Des del primer moment es tenia la sensació que sobraria gent.
Era hora de desfilar per la carretera, saludar cares conegudes, i instal·lar-se al voral de la calçada quan els organitzadors ho indicaven. Mentre tots feien temps abans d'agafar-se de les mans, els conductors francesos que passaven per allà s'afegien a la festa traient les mans del vehicle tot xisclant.
Amb els transistors a punt, la Seu Vella de Lleida va tocar les campanes a les 17.14h i més d'un milió sis-cents mil catalans es van agafar les mans. Quan va passar el fotògraf l'eufòria d'alguns socis era màxima: l'Enric i en Manel començaven a ballar al ritme de la música. Unes quantes onades, fotografies i salutacions als helicòpters van entretenir fins les sis de la tarda, moment de cantar Els Segadors. Això va donar per acabada la Via Catalana, una cadena humana amb un gran èxit de participació. Al moment de sortir del tram hi va haver algunes cues, però agafant dreceres tots van arribar a casa ben satisfets.
| Fitxa El Club Font fa Via Blog ActivitatsFontals
A la propera edició del Diari TOTClubFont trobareu un reportatge especial i més extens sobre la participació del Club a la Via Catalana.
2 comentaris:
FANTÀSTIC EL REPORTAGE!!!!
FELICITATS ROGER!!!
Laura.
Els socis del Club Font ens ho vam passar molt i molt bé!!!!
Clàudia & Albert.
Publica un comentari a l'entrada
Tots els comentaris passen per un procés de moderació abans de ser publicats.
Sabies que pots fer servir emoticones?
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.